“Per a un nen la música és diversió, al marge dels beneficis”

És un llibre infantil que presenta un nou mètode musical que facilita que els nens petits puguin tocar un instrument, en aquest cas l’harmònica, de manera molt fàcil i divertint-se.

Inventar no és la paraula, jo he agafat dades de molts tipus d’educació i les he unit i adaptat, fent servir un sistema de colors, números i dibuixos. És cert que el mètode com a tal no existia fins ara, però alguns dels sistemes que faig servir per separat sí.

És molt visual i la gràcia és que el nen ho aprèn molt fàcilment. Tocar l’harmònica és bufar i aspirar i cada forat de l’instrument té un so bufat i un d’aspirat. Juguem amb colors i números i il·lustracions de Dani Vizoso fetes expressament. El dibuix d’un pastís amb espelmes indica que cal bufar; el d’un got amb una canya, que cal aspirar. El llibre inclou una harmònica especial per a nens de la marca alemanya Hohner, amb menys forats i més separats, i a partir d’aquí parlem de números bufats o aspirats i de colors que ens marquen la durada del so.

Els nens a partir de quatre o cinc anys entenen el mètode. L’harmònica no necessita tapar forats, pesa molt poc i de seguida poden fer sonar cançons. I als més petits, el simple fet de bufar i que surti un so ja els diverteix. El mètode en si no té límit d’edat però les cançons que acompanyen els llibres en concret per aprendre’l són infantils. El primer volum eren cançons tradicionals i el que he publicat ara són cançons de festes. L’objectiu és que el nen descobreixi la música jugant i després, si li agrada, ja aprendrà les notes en un lloc on n’ensenyin.

Sí, hi ha professors d’alguns centres de primària que el fan servir, però no com a substitució de la flauta sinó com a mètode previ que permet començar amb la música un parell d’anys abans i tenir resultats molt més òptims quan s’inicien amb la flauta. El vaig idear el 2010 i al començament es feia servir en quatre o cinc escoles, i ara ja són 12 o 13 d’arreu del país, i de cara a l’any vinent n’hi ha de noves que ja m’ho han preguntat.

Hi ha molts estudis científics fets que conclouen que la música és l’única activitat que fa treballar els dos hemisferis del cervell alhora i que és bo que els nens facin música de petits, encara que després no s’hi dediquin, per al desenvolupament del seu cervell. Però al marge d’aquests estudis, per mi l’important és que la música per a un nen és diversió. La música podria ser bona però ser un pal i en canvi, el nen disfruta veient que pot fer sonar un instrument. Imagina’t si a sobre pot tocar els seus hits, com són El gegant del pi o La lluna i la pruna, encara s’ho passa més bé!

Soc molt tossut. Un cop vaig tenir la idea, volia un llibre amb una harmònica alemanya que funcionés, amb un CD gravat amb músics i amb un bon arranjament musical, perquè jo soc músic i no volia incloure un disc tocat amb ordinador i una harmònica que, mira, com que és per a canalla si funciona, bé i si no també... És el meu projecte i jo volia un bon paper, uns dibuixos fets expressament..., un seguit de coses que de seguida em van dir que les editorials les anirien sacrificant i per això vaig fer una editorial per editar-me’l i que ningú em qüestionés res.

Publicar aquest llibre econòmicament és un desastre, però si em preguntes si és una bona inversió o un bon negoci et diré que sí. He tingut una idea i l’he tirat endavant i l’objectiu no havia estat mai fer-me milionari. Jo vull que el llibre arribi a la gent i amb la satisfacció que això passi en tinc prou. Hi ha molta gent que no ho entén, però jo penso “no hi ha altra gent que es gasta diners anant a esquiar o en una altra afició?”, doncs per a mi és el mateix.

Sí, n’hi ha molta. Culturalment som un país amb moltes corals, moltes bandes de poble, molts grups d’adolescents que fan ska o molts tipus de música. I adults que queden per tocar amb el seu grup o per anar a veure una coral. Amb la música fas vida social, la música és l’excusa per passar-ho bé i relacionar-te amb gent a qui li agrada el mateix que a tu.

Tothom sap cantar i és tota una qüestió d’aprenentatge. Potser per dedicar-t’hi professionalment no, però com a aficionat tothom pot participar de la música, és qüestió de posar-s’hi. Tinc alumnes que amb 70 anys han decidit aprendre a tocar el saxo i apuntar-se a una banda.