Quin sentit té llegir?

És interessant acostar-se novament al turc Orhan Pamuk un cop ha baixat la sobreexposició mediàtica que per a qualsevol escriptor comporta obtenir el Nobel de literatura (2006). En el seu cas, un guardó merescut. Acostar-s’hi altra vegada, doncs, i llegir una de les obres de quan no era tan conegut tenint present la trajectòria d’un autor crític amb la situació política i social a Turquia des de fa anys. Pamuk s’ha expressat en contra no només de la deriva autoritària de l’actual govern del president Erdogan sinó que ha denunciat la precària situació dels drets humans, especialment pel que fa a la qüestió armènia i dels kurds, dos temes que han fet que un istanbulita de classe acomodada com ell generi opinions contraposades entre els seus compatriotes.

Alguns l’acusen d’haver aprofitat la situació incòmoda en què ha viscut durant molt de temps per anar-se’n als Estats Units a guanyar diners dictant conferències. D’altres, però, el veuen com una de les poques veus dissidents amb projecció internacional d’una Turquia on van mal dades. El que és cert és que la seva obra literària ens mostra les contradiccions i la diversitat no només d’una megalòpolis com Istanbul sinó del conjunt d’un país amb una situació geoestratègica clau per a la regió.

Més Llibres n’edita ara en català La vida nova (1994), una novel·la en primera persona, amb una bona traducció, que ajuda a fer que flueixi com una faula i en la qual un noi viatja per diferents llocs de Turquia a partir de la recerca que li ha inspirat un llibre. A través d’aquest recorregut que el protagonista també fa per l’amor a una noia es perfilen els grans canvis que vivia el país a la dècada dels noranta i la radicalització islamista prèvia a l’auge del gihadisme al Pròxim Orient. Però La vida nova no té una única lectura. Aborda un ventall de temes com ara la família, la violència, el sectarisme i el paper de la literatura, entre d’altres. Un grapat de qüestions que després Pamuk desenvoluparà a altres obres com Neu, El museu de la innocència i fins i tot al volum de memòries Istanbul, ciutat i records.

Una de les gràcies de Pamuk és que deixa al lector que hi posi molt de la seva part en aquesta novel·la d’aprenentatge a estones estranya, un punt màgica, vibrant i intensa, que ens embolica com si fóssim en un conte de Les mil i una nits. El viatge cap a una nova vida del protagonista està marcat per un llibre perquè Pamuk és conscient de la importància de la literatura. De la bona i de la dolenta. Del contingut dels llibres sagrats i de les interpretacions que se’n poden arribar a fer. I per això ens qüestiona quin sentit té llegir si no tenim les eines per raonar i decidir què volem fer per nosaltres mateixos. La vida nova permet una lectura ràpida tot i que ens aboca a la reflexió. Ens transporta. I ens demostra que tot i tenir un clar compromís polític, Pamuk coneix bé i s’estima l’ofici d’escriptor.