Rere les petjades del mestre

Qui era Pompeu Fabra? Quins van ser els escenaris en què es va desenvolupar la seva vida? On va néixer, viure i treballar? Amb l’objectiu de posar color a una mera biografia, l’Any Fabra ha impulsat la Ruta Fabra, que recorre set escenaris de Barcelona a peu. Són dues hores al llarg de les quals el visitant es pot fer una idea més acurada de l’entorn en el qual va viure el mestre. “La ruta és emblemàtica sobretot pel que fa a la seva etapa de creixement i quan es dona a conèixer com a estudiós de la llengua, amb indrets com ara l’Ateneu, la seu de l’Avenç i l’IEC, perquè la casa natal, una masia que estava al carrer Larrard, a l’antiga vil·la independent de Gràcia, ja no existeix”, comenta David Paloma, organitzador de la ruta juntament amb Mònica Montserrat.

El punt de partida és la plaça de Catalunya perquè va ser aquí, a la parròquia de Santa Maria de Jesús, que va ser batejat el 24 de febrer de 1868 Pompeu Fabra, un nom (aleshores Pompeyo) que li van posar en record del fill del seu padrí, mort de diftèria). A casa seva l’anomenaven amb afecte el Peio. El camí continua pel carrer de les Moles, on va viure del 1883 al 1888; primer, al primer pis, i el 1888 al quart. “Aquí s’explica l’anècdota que va escriure una carta als seus nebots i que quan va començar amb un “a mis queridos sobrinos” se li va fer tan estrany que va estripar-la i va dir «per què sobrinos? si són els meus nebots!». Va ser un moment, doncs, de presa de consciència”, explica Paloma.

A la Portaferrissa es fa una parada on estava la seu de l’Avenç, una revista que recollia tota la discussió al voltant de la llengua d’aquella època que va publicar la primera gramàtica de Fabra. No podia faltar el Centre Excursionista de Catalunya, un dels llocs on Fabra va donar dues conferències davant d’un públic nombrós. El tema? La conjugació del verb català i l’altra, sobre afixos pronominals i teoria de l’apòstrof. L’Acadèmia de Bones Lletres i l’Ateneu Barcelonès són uns altres dels centres que van formar part de la geografia vital de Fabra, i Josep Pla el recorda escrivint a la biblioteca les seves Converses filològiques que publicava a la premsa. L’itinerari es clou a l’Institut d’Estudis Catalans, on va ser membre fundador de la Secció Filològica l’any 1911 i va presidir fins a la seva mort, el 1948. “L’interès i l’objectiu de la ruta, que hem amenitzat amb anècdotes (per exemple expliquem que Fabra era cunyat de la famosa Ben Plantada), és donar a conèixer la vida d’una figura encara avui molt estimada, una figura que, a part de ser el seny ordenador de la llengua des d’un punt de vista acadèmic, va ser un lingüista que va mostrar que aquella reforma lingüística acabava convertint-se en una reforma social”, analitza Paloma.

A banda de la Ruta Fabra de Barcelona, que es va posar en marxa el 2015, també n’hi ha a Badalona, a Bilbao i una quarta a Prada de Conflent, on va morir. David Paloma lamenta que a Barcelona no hi ha cap placa commemorativa als indrets on va viure i treballar. “L’Any Fabra hauria de ser l’ocasió justament per posar-les.”