Una vida de cinefília dibuixada
L’il·lustrador Ricardo Cavolo recorda els films que l’han marcat en el llibre ‘100 películas sin las que no podría vivir’
Temps moderns, Ciutadà Kane, Ningú no és perfecte, La dolce vita, El padrí, La guerra de les galàxies, Grease, Pulp Fiction, El viatge de Chihiro, Her... són només algunes de les pel·lícules a què l’il·lustrador Ricardo Cavolo ret homenatge en el seu darrer llibre 100 películas sin las que no podría vivir (Lunwerg). Es tracta d’un repàs molt personal per cent films que l’han marcat, que reinterpreta amb el seu personal estil.
Cavolo és un apassionat del setè art i explica que la seva relació amb el cine “és molt estreta”: “De petit era, per dir-ho d’alguna manera, una mica solitari, i dibuixava i llegia molt. Amb això omplia moltes hores però no totes, així que la resta veia pel·lícules. Els diumenges a la tarda a La 2 emetien pel·lícules de Charles Chaplin, i per veure-les m’havia de barallar amb el meu germanastre, que volia veure el futbol. Chaplin era el meu amic invisible.”
La idea de 100 películas sin las que no podría vivir arrenca de l’anterior llibre de l’il·lustrador, 100 artistas sin los que no podría vivir, dedicat als seus músics favorits: “Em diverteixen molt els compendis, com també ho era el llibre Periferias, tot i que el següent serà un canvi de terç. Tinc un cert complex de Diògenes en els meus llibres, és una idea que m’agrada molt.” En aquest cas, “he jugat a traduir al meu univers allò que tot el món coneix”: “Un no s’ha de prendre aquest llibre com una cosa que canviarà la visió del cinema. No vull explicar d’aquestes pel·lícules el mateix que ja en diu l’IMDB o la Viquipèdia; només sé allò que m’agrada a mi i de què puc deixar anar quatre coses. Explico la meva relació d’amor amb aquella pel·lícula. És una relació com la que tenim qualsevol de nosaltres, però jo tinc la sort de poder comptar amb els dibuixos, amb què ja tinc una pàgina guanyada.”
La selecció de pel·lícules que fa Cavolo és una mostra del seu eclecticisme, i reconeix que li encanta Kiarostami, “però després de veure’l necessito veure una de terror o un musical”: “Em produeix molt plaer ficar en el mateix llibre Méliès, tres pel·lícules de Billy Wilder, American Pie, El Cuervo, Els Goonies i Interstellar.” També insisteix que no es tracta d’“un top 100”. “Són pel·lícules que se m’han quedat al cor. Part de ser com soc es deu al cinema que he vist; potser no es veu res d’Indiana Jones en el meu treball, però d’alguna manera hi és. Necessito veure les tres primeres pel·lícules de la saga un cop l’any.” Per aquest motiu hi ha directors com ara Martin Scorsese, Federico Fellini i Francis Ford Coppola que tenen més una pel·lícula ressenyada i d’altres que no en tenen cap: “Woody Allen el respecto molt i és un geni, però no és per a mi. La pel·lícula d’ell que m´rs m’agrada és Match Point que és la menys seva.” De la mateixa manera, recorda que quan va publicar 100 artistas sin los que no podría vivir hi havia qui li va preguntar “per què no hi eren Freddie Mercury o Michael Jackson”: “I la resposta és simple: perquè no m’agraden. Ara, potser el dia que faci el llibre de les meves fòbies els hi poso.”