“Volem difondre l’obra i els autors vinculats al Maresme”

Vam considerar que amb la concentració de segells editorials en grans grups tornàvem a estar en una situació semblant a la dels anys setanta: s’havien perdut espais perquè els joves escriptors, o els vinculats al seu territori, poguessin difondre la seva obra.

Volem difondre l’obra i els autors vinculats al Maresme i destacar el valor del territori. Per què no es poden editar llibres des del Maresme dirigits a tots els territoris de parla catalana? La setmana passada vam presentar els Quaderns de la Font del Cargol a València, i va ser molt emocionant perquè hi havia gent que recordava l’anterior etapa de l’editorial.

Immillorable. Primer perquè la col·laboració amb Cossetània Edicions per editar els llibres funciona perfectament. És a dir, fem unes publicacions absolutament professionals. A més, hem vist que els lectors, la gent del territori i les institucions, excepte el Consell Comarcal, estan al nostre costat. Són còmplices nostres.

Això és una pota que la treballem amb dues idees: la primera és obrir-nos cap a un altre segment i una altra forma nova de llegir, del qual no podem estar al marge. Són llibres cuidats i que te’ls pots imprimir. La segona qüestió fa referència al fet que, amb aquest format, tens la possibilitat de publicar textos més breus que no donen per fer un llibre en paper. A més, la descàrrega és gratuïta.

Va sorgir perquè aleshores no teníem un lloc on publicar les nostres coses. Se’ns va acudir editar un full literari i al cap d’un any vam decidir fer una col·lecció de llibres. Va ser des de l’any 1979 fins al 1984. A més, vam aconseguir no perdre-hi diners.

Volíem créixer i fer cadascú el nostre projecte personal. Però sempre va quedar la idea de tornar-hi.

Probablement en Valerià és el millor escriptor contemporani que hi ha hagut al Maresme i, a més, ha exercit de maresmenc. En Valerià Pujol era una persona que va actuar sempre des de una triple perspectiva: la cultural i literària, la del territori i la social des de la seva militància d’esquerres. Tot això ho treballava conjuntament. Per això ens va acollir, a una colla de xitxarel·los que volíem ser escriptors, i tenia la santa paciència de llegir-s’ho tot. Aquell mestratge tan generós i intel·ligent a la vegada va ser fonamental per a nosaltres.

No. En aquest país quan t’has mort s’obliden de tu molt ràpidament. Reeditar els llibres d’en Valerià és complicat, però aquest és un dels objectius que ens hem posat ara. El curiós és que puntualment va apareixent gent que el recorda.

El llibre és fruit d’una reflexió llarga d’en Valerià després de passar una certa travessa del desert. Després de publicar la seva primera novel·la, Interruptus, s’adona que és un carreró que té molt poc recorregut. Llavors fa un viratge cap als gèneres populars i un d’ells és Terra de crims, que pertany a la literatura negra. Amb tot, es troba que als anys vuitanta no hi ha una tradició del llenguatge criminal en català, i llavors recorre a la vessant més popular. El llibre són històries rurals de crims que alguns són llegenda i d’altres no.

Can Vallerià ha estat sempre una casa de portes obertes perquè la seva gent sempre ha estat així. Ara estem en la casuística de tornar a posar aquesta masia a disposició de tothom des de la vessant cultural. Hem creat un espai on fer actes de petit format i des d’aquí anem fent aquesta actuació. Val a dir que això també ho hem pogut dur a terme perquè hi ha hagut un canvi polític a l’Ajuntament de Premià de Dalt que ha facilitat les coses. Amb l’actual alcalde ens hi entenem, i això ho fa tot més fàcil.