(Leandre Fusté) No hi ha relleu. Malauradament a la joventut no els motiva el món de la sardana. La gent que actualment estem a l’entitat som gent d’entre 60 i 70 anys. Ens hem fet grans. Aquest any organitzarem una sèrie de concerts, però no les ballades a la plaça que fèiem. Nosaltres ja volíem acabar l’any passat per Santa Cecília, però vam decidir continuar amb diades molt puntuals durant aquest any perquè Manresa és Capital de la Cultura Catalana.

(Loreto Luengo). Sí, fèiem entre dotze i quinze audicions a l’any. Però les hem hagut d’anar suprimint. Ara ja en fèiem unes deu. De fet, nosaltres aquest any ja no hem cobrat quotes als socis. Tenim els diners que quedaven de l’any passat, que ens serviran per acabar l’any, però amb actes molt puntuals.

(L. Fusté) Portàvem una cobla a plaça cada dues o tres setmanes. Eren obertes a tothom. Però això no motivava prou.

(L. Fusté) Farem uns actes molt puntuals. És el cas de l’acte que vam organitzar dissabte dins la Festa de la Llum. També farem un acte pel 40 aniversari de l’entitat. Commemorarem aquell 14 d’abril de 1977, quan vam iniciar la nostra tasca. I farem ballades de sardanes per la festa major. Acabarem amb el concert de Santa Cecília, al mes de novembre. Serà l’últim per a nosaltres, perquè ara com ara no podem garantir el relleu de la junta en l’entitat. Hi ha algú interessat però encara no està tancat. Per ara no està garantit.

(L. Luengo). Ui, molta, molta!

(L. Fusté) Has de pensar que l’any 1963 Manresa va ser proclamada Ciutat Pubilla de la Sardana. I aquí no només hi hem sigut nosaltres, dedicats a la sardana. Hi ha hagut el Foment de la Sardana, el Casal Cultural tenia secció de sardanes, i hi ha la colla sardanista Dintre el Bosc, que fan cursets i van a concursos de colles. Nosaltres som gent de plaça.

(L. Fusté) Fa anys que no veiem joventut ballant, a part de dies molt puntuals. Els que ballem som gent de 50 anys en amunt.

(L. Luengo) Si un dia venen a ballar persones de 40 anys, dius: “Mira, jovent.”

(L. Fusté) No és que la sardana en general estigui malament. Està viva. Només has de veure els aplecs més importants, com Roquetes, Calella, Girona, Figueres. Es veu un caliu. Però a Manresa potser no n’hem sabut prou, de portar-ho a terme en la nostra entitat. Nosaltres hem tingut cura de portar una cobla a la plaça però no de fer cursets de sardanes. Potser hauria sigut millor. Però hem arribat on hem arribat, i ens satisfà haver arribat a aquesta fita. Ens agradaria que alguna entitat que guardi relació amb la sardana a Manresa pogués agafar el relleu.

(L. Luengo) Tampoc hi ha gent per ballar. No n’hi ha. I això passa per tot arreu aquí, al Bages. Quan anem a aplecs, la majoria dels que ballen són gent com nosaltres, que ballen molt bé i tot el que vulguis, però que ja són grans. Per haver-hi relleu és molt difícil.

(L. Fusté) Tenen molta varietat per escollir i les sardanes han quedat en segon terme.

(L. Luengo) Sí, fa pena, però ho hem anat paint durant aquests anys perquè ho vèiem venir. Ens anàvem fent a la idea que no podríem continuar perquè no hi ha gent jove.

(L. Fusté) Entre els vint i els trenta anys de l’entitat va ser el moment més àlgid perquè és quan vam tenir més socis. Vam arribar a tenir 500 socis. Ara, d’actius no arribem als 200 socis. La majoria som pensionistes i els pensionistes hem de marcar unes prioritats, i molts s’han donat de baixa. També hi ha hagut moltes defuncions. Això vol dir que es paguen menys quotes, i sufragar 14.000 o 15.000 euros que ens costa llogar les cobles, si no fos perquè rasquem aquí i allà, no ho podríem pagar.

(L. Luengo). Sí, és clar, hi ha la qüestió econòmica. Les cobles són una despesa a la qual costa d’arribar. Hi ha gent que fa donacions però has de pregar.