La Fundació Valvi i CCG publiquen un recull de missives per recordar i homenatjar Joan Saqués

Molero va ser, precisament, l'encarregada de substituir durant un temps Joan Saqués, quan aquest va morir, l'agost del 1995, al capdavant dels serveis territorials de Cultura. Ha estat ella la responsable de fer la tria de personatges que intervenen en el llibre, als quals han demanat que escriguin una carta pòstuma a Saqués, una fórmula que segueix la gran majoria, tot i que en algun cas es detecta un cert distanciament. Destriant el gra de la palla i obviant alguna carta en la que, més que parlar de Joan Saqués o adreçar-s'hi, s'aprofita per passar comptes amb el tripartit o expressar frustracions i ressentiments personals, les conclusions que se'n poden extreure, sempre tenint en compte que en ocasions com aquestes es tendeix a una certa idealització, són que Saqués, amb una poderosa presència física, era afable, honest, planer –certament una rara avis política–, directe, tenaç en tot allò que es proposava dur a terme, bon vivant i bon conversador, fidel a l'ideari de CDC i al seu líder, Jordi Pujol –que també intervé en el llibre i al qual li retreuen, alguns dels que hi escriuen, que no hagués fet realitat una de les il·lusions de Saqués: ser diputat al Parlament–, amb una visió de la política «a l'antiga» que prioritza el pacte amb l'adversari per tal d'arribar a un objectiu comú, a l'enfrontament, apassionat pel país, la seva llengua i la cultura, parant atenció gairebé de manera exclusiva a la restauració, preservació i promoció del patrimoni arquitectònic de les comarques gironines, amb una menció especial als monuments del romànic. En setze anys va promoure la rehabilitació de més de 400 monuments, aplicant una fórmula mixta que ara és d'ús habitual, amb la participació d'administracions i propietat. Aquesta tasca es recull en el llibre-catàleg de l'exposició Bella pedra vella, un llibre al qual se li atorga gairebé la condició de «testament» de Saqués en matèria de política cultural.

L'epitafi que figura en la làpida de Joan Saqués a Pardines, és definitori i apareix en el volum, entre d'altres conceptes, fins a l'extenuació: «Va estimar els seus i Catalunya.» La majoria de persones que han respost a la crida de Natàlia Molero per elaborar el llibre, entre els quals, curiosament, no hi és el seu amic i estret col·laborador els darrers quatre anys de la seva vida, Lluís Bofill, són companys de partit. El volum està farcit d'anècdotes, la majoria de les quals succeïren al voltant d'una taula ben parada. Jaume Fàbrega, en la seva carta, una de les més breus, fa una reivindicació de la figura de Saqués que condensa el desig de part dels personatges que hi han participat: «Joan, gent com tu –en aquesta hora de mediocritats ascendides a llumeneres, d'interessos de butxaca i de poder, de conformismes abdicadors i de toves poltrones– ens faria falta.» Dilluns que ve (20h), a la sala Miquel Martí Pol de la Fundació Valvi de Girona, es presentarà Cartes a Joan Saqués i Roca. Miscel·lània d'homenatge, que anirà a càrrec de Joaquim Vidal, Natàlia Molero i Jordi Pujol, expresident de la Generalitat.