novel·la
novetat editorial
L’epopeia d’un pintor contra la malaltia
Ara fa catorze anys, quan ell en tenia trenta-vuit i era un pintor que exposava habitualment als Estats Units, l’artista garrotxí Joan Colomer Valls (Sant Feliu de Pallerols, 1965) va ser operat d’un dels càncers més agressius, el de pàncrees. Colomer ha sobreviscut a la malaltia i ara, ja donat d’alta, explica la seva experiència en un llibre titulat El camí del nom (L’itinerari d’un pintor supervivent), que avui presentarà a la galeria d’art El Claustre de Girona (19.30 h). La presentació anirà a càrrec del pintor Lluís Roura i també hi intervindran la cirurgiana que va operar Colomer, la doctora Rosa Jorba, que ha prologat el llibre, i Lluïsa Ferrer, presidenta d’Oncolliga, entitat que rebrà una part dels guanys dels llibres venuts. També s’exposaran tres quadres de Colomer i tres de Roura, inspirats en passatges del llibre.
“La malaltia ha canviat la meva perspectiva com a artista i com a persona: he anat despullant l’anècdota i m’he quedat amb l’essencial. Com a pintor paisatgista, abans era més acadèmic i naturalista, i ara intento que els colors expressin interioritats, d’una manera més sintètica i amb una intenció contemplativa”, diu Colomer, que remarca que “aquest no és un llibre d’autoajuda, ni explico batalletes de la meva lluita contra el càncer, però hi ha una mirada diferent que potser sí que pot ajudar algú”.
El camí del nom va néixer a partir de dos dietaris, “un altre de reflexiu i un altre de més anecdòtic”, que Colomer va escriure en bona part durant les seves estades en una comunitat semieremítica d’Agullana, on en un silenci pràcticament absolut primer es va “preparar per morir” i després, a poc a poc, va començar a entreveure la possibilitat de guarir-se. “El llibre comença fosc, però es va obrint cap a la llum i l’esperança”, explica l’autor d’aquesta obra, finançada en part amb una campanya de micromecenatge a Verkami, en què la recompensa més important era el quadre que il·lustra les tapes. “En aquest llibre hi ha quatre anys de feina i deu anys d’experiència condensada, per parlar de l’art, l’amistat, la por, el silenci, la solitud i el viatge.” Després d’aquest primer llibre, ara prepara un recull d’aforismes sobre el que ell anomena “mística quotidiana”.