“S’hauria d’incloure el pubillatge a tots els pobles del país”

Segons el web de Foment de les Tradicions Catalanes, seria la màxima representació cultural dins el territori català. A la pràctica és un títol més que tens, però no hi ha diferència entre nosaltres respecte al pubillatge local, intercomarcal i nacional, només per quan t’anomenen a l’entrada dels actes i per petits privilegis. Serien, per exemple, els actes amb places limitades on no es pot convidar tot el pubillatge de Catalunya i només hi van els deu nacionals: l’hereu i la pubilla de Catalunya i els de cada província, que serien els fadrins i les dames d’honor de Catalunya. Això passarà ara que anirem a Madrid, on també hi ha pubillatge del Centre Cultural Català.

Com els locals, comarcals i intercomarcals, es fa un cop l’any. En els nacionals, que es van fer a Santa Pau al setembre, s’arriba un divendres, quan s’acomiada els que se’n van, i dissabte es fan exàmens, amb un d’escrit de 50 preguntes breus.

De cultura general. Em van preguntar des de quines són les partícules subatòmiques de l’àtom fins qui va ser l’últim afusellat pel franquisme, que va ser Salvador Puig Antich. Després de l’examen, i havent-los passat un breu currículum abans, et fan una entrevista sobre com ets, què fas, què estudies... Aquesta és la part important, ja que valoren el teu discurs. I fins que no arriba l’elecció de diumenge et fan una prova de comportament, mirant com et comportes al sopar de gala i en els actes que es fan: sardanes, la inauguració de la majòlica, les ofrenes.

Crec que érem uns 80. Normalment hi ha més pubilles, perquè a les Terres de l’Ebre hi ha molts pobles que només tenen pubilles. De mica en mica s’hi van posant hereus.

Berga no té pubillatge. I no és estrany, perquè a finals del segle XIX es va donar total importància a la Patum i la resta de festes van quedar apartades. No hi ha, per exemple, festa major. Hi ha algunes fires, els Herois, als quals cada cop se’ls dona més importància... Però Berga és Patum, Patum i Patum, i d’aquí no ens movem. La Valldan fins fa 51 anys era un poble independent que, per qüestions econòmiques i suposadament religioses, Berga el va annexar per construir-hi un polígon. L’excusa era que s’estimaven més la Verge de Queralt i que nosaltres no l’estimàvem prou. I ara som un districte de Berga, però mantenim molt la identitat de poble, amb la festa major, les caramelles, les nadales, Sant Joan, tenim una carrossa a la rua del carnestoltes de Berga i també tenim el pubillatge. Mig de broma, mig seriosament, la gent gran i els joves encara reivindiquem la independència. I el fet de ser hereu de la Valldan va ser perquè dues de les meves millors amigues m’ho van proposar i em va fer gràcia. En pobles més grans també es fa examen, les entitats voten i s’ha incorporat en alguns llocs el vot popular.

Com a representant del poble, l’has de donar a conèixer a Catalunya. Vas a les festes majors de pobles a les proclamacions dels pubillatges. Si no hi hagués pubillatge a la Valldan, no hauria conegut molta gent de Catalunya ni hagués conegut moltes tradicions d’altres pobles. Per exemple, d’aquí a unes setmanes és la Festa de la Llana, que no hauria conegut si no ens hi convidessin. Gràcies al pubillatge també veus la representació dels altres pobles. A nivell nacional és el mateix.

Es fa de gust. Sent de la Valldan ho tens a prop perquè estàs al mig de Catalunya. Si t’agrada, es fa de gust. En època d’exàmens a la universitat a Barcelona i treballant a Gironella els caps de setmana, es complica perquè ho he de combinar molt bé. I a més no tinc cotxe. Però em ve molt de gust estar dins el món del pubillatge i no ho canviaria per res.

Al Maresme hi ha molts pobles amb la tradició i tenen comarcal i tot. Pels volts de Barcelona no n’hi ha gaire. Crec que sí que hauria d’estar sobre la taula la idea d’incloure el pubillatge, no només a l’àrea metropolitana, sinó a tots els pobles de Catalunya, perquè és una oportunitat per als joves per conèixer molta gent, molts indrets, moltes tradicions i maneres de fer i de parlar. També per fomentar la implicació dels joves dins els pobles. És una de les petites essències del nostre país, sobretot en un moment com el d’ara, en què és molt important recordar el que havíem sigut per tornar-ho a ser.