L’obra fundacional de la novel·la negra moderna britànica

Carter està avalada per diversos arguments. L’autor, el britànic Ted Lewis (1940-1982), va estudiar art, va treballar de publicista i es va passar a les animacions, com ara Yellow Submarine, dels Beatles. Abans que l’alcoholisme posés fi a la seva vida quan només tenia 42 anys, va tenir temps de signar una trilogia –amb el personatge de Jack Carter– que esdevindria obra fundacional de la novel·la negra moderna britànica. Get Carter, publicada el 1970, es va convertir en un èxit també gràcies a l’adaptació cinematogràfica que el 1971 va estrenar Mike Hodges, amb un Michael Caine en format de sicari dur, irresistible per a les dones, violent i bevedor.

Un altre dels avals és l’editorial Sajalín, experta a caçar perles en el mercat internacional i a editar-les bé i que acaba de publicar La ley de Carter, segona part de la trilogia de Lewis amb aquest personatge.

I què té Carter, per projectar una ombra tan llarga? En la majoria d’aspectes manté la vigència del gènere. Conté molts diàlegs amb la força que correspon al gènere, la sornegueria provocadora, el laconisme que talla i punxa. També hi llegim moltes descripcions de la zona industrial del nord d’Anglaterra. Imatges precises, en algun cas potser excessives, que conformen un paisatge ben especial. Com especial és el protagonista, sicari de dos mafiosos londinencs que viatja a la petita ciutat on va néixer per enterrar el seu germà gran, que en teoria s’ha suïcidat... Allà l’esperen, o aniran a buscar-lo, un estol d’altres personatges dotats, com ell, de l’estranya noblesa dels delinqüents. I diverses femmes fatale.

Si en una cosa es nota el pas del temps és en la relació de Jack Carter amb les dones: les menysté i bufeteja quan convé. I no perquè sigui concretament cruel amb elles, més aviat perquè la societat no estava gens mentalitzada contra aquesta mena de violència. Tot i això, i per acabar amb els avals, Carter és una bona novel·la lloada per autors tan importants com ara Dennis Lehane, James Sallis i David Peace.