Jordi Vilches. se’n parla
Actor. Bernat Salvà
“Mentir em sembla una pèrdua de temps”
Jordi Vilches (Salt, 1979) fa un paper breu però deixa petjada a la pel·lícula estrenada fa poc als cinemes El club de los buenos infieles. Lluís Segura ha dirigit aquesta comèdia amb format de fals documental, protagonitzat per una colla d’amics de tota la vida que han perdut la passió en els seus matrimonis.
Fas un paper breu, però que fa riure...
Me n’alegro, d’això es tracta, m’agrada fer riure la gent. Cada personatge de la pel·lícula veu les coses a la seva manera, i el meu és l’únic que no té parella i entra al club com a convidat. Li volen fer un favor i acaba lligant, i potser descobreix l’amor, qui sap?
Què va aportar al paper?
La veritat és que cap frase de les que dic està escrita en paper. Un dia vaig trucar al Lluís Segura per dir-li: “M’he assabentat que fas una pel·lícula, què fas, que no m’has trucat?” Vaig anar a l’hotel on rodaven i va anar sortint el personatge. Això que treballa fabricant agulles de fotodepilació és perquè també vam rodar en un local a sota de la productora que es dediquen a fer això, i quan ho vaig saber vaig dir: “Ja està, ja ho tinc!” Em va servir per crear el personatge, em vaig posar la bata i ja ho tenia. Els diàlegs són improvisats, però dirigits pel Lluís. És amic meu i entenc quin humor li agrada.
Té amics que fan aquestes sortides de menjar, beure, riure i lligar poc?
No, em moc amb molts grups d’amistats diferents, però reconec aquest univers perfectament. Tinc molts amics que esperen aquell dia que podran sortir amb tal grup d’amics, o fins i tot esperen el sopar de la feina, amb els companys que s’han dit de tot o res durant l’any.
Creu que la pel·lícula podria estar protagonitzada per un grup de dones?
Absolutament! Pel que veig de les meves amigues, les noies queden més, tenen més facilitat per mantenir els grups d’amistat durant més temps i veure’s més sovint.
Aquest club és un reflex del món en què vivim, en què tot és molt fals?
I tant! Reflecteix allò de què sempre he intentat escapar en la meva forma de vida. Per això m’encanta poder riure-me’n. La comèdia et permet riure d’una cosa que veus des de fora.
No suporta la mentida?
No. Mai no saps quan s’acabaran les coses, i passar el temps mentint em sembla una pèrdua de temps.
Però suposo que està d’acord que hi ha mentides necessàries...
Exacte, mentides pietoses jo també en dic, i mitges veritats també. Em referia a les mentides grosses, les que poden fer mal a una altra persona. Les coses s’han de parlar, i als personatges de la pel·lícula els costa molt.
També han perdut la passió en els seus matrimonis. Això és la part de drama?
Sí, i amb això hi estic d’acord. La passió és una part molt important, i quan desapareix, pots aguantar un temps, però... És important poder parlar-ne i afrontar el tema, tot i que per a les parelles que tenen una mentalitat retrògrada és un tabú. Si s’atrevissin a parlar-ne potser millorarien moltes coses, o fins i tot les recuperarien. No vull una relació de parella sense passió a la meva vida.
Cap frase de les que dic no està escrita en paper. Els diàlegs són improvisats, però dirigits pel Lluís Segura. És amic meu, fa anys que ens coneixem i entenc el seu humor