Necessito un màster

Ui, s’acosta Sant Jordi. No voldria que aquesta afirmació s’acabés convertint en una amenaça, però la festa s’està convertint en un petit (o gran) camp de batalla on cada any s’hi incorporen nous i més bel·ligerants actors. Es pot recordar amb carinyu aquell temps on la lluita se centrava entre mediàtics i escriptors, amb dos bàndols ben posicionats. Podies optar sense necessitat de pensar gaire entre els poemes sumptuosos d’Antonio Gala, les novel·les d’egipcis de Terenci Moix o les aventures toreres de Belén Esteban i els relaxing cups of café con leche d’Ana Botella.

Ara la cosa es complica força. Buenafuente i Ruiz Zafón ja no munten carpes personals i úniques (això ja només ho fa Ciudadanos); periodistes televisius i tertulians escriuen llibres a cor què vols. I hi ha de tot, novel·les bones, novel·les abominables, assajos, rucades, productes de màrqueting, i com que els mitjans afins i els amics i parents professionals s’aboquen a defensar-los sense criteri objectiu, costa destriar el gra de la palla. A tot aquest batibull indesxifrable enguany s’hi sumen els, pel cap baix, 3.700 llibres que s’han escrit i que s’acabaran d’escriure sobre el procés, el 155, les independències, els piolins. Estic patint, crec que telefonaré a la Cristina Cifuentes i li demanaré que em signi una recomanació dirigida als que tallen el bacallà a la Universitat Campechano I per tal que m’assignin un màster en Llibres Recomanables versus Palla Mediàtica que m’ajudi a aconseguir feina com a prescriptor i futur autor mediàtic en un mitjà de gran difusió i baixa exigència.