El Saló vol ampliar els públics
L’edició d’enguany del Saló del Còmic, que avui s’inaugura, es proposa ampliar els visitants, no només en nombre, sinó en edat i tipologies
Meritxell Puig, com a directora general de Ficomic, es va estrenar com a directora del Saló del Manga en la darrera edició, la tardor passada. Ara comença el nou repte pel que fa al Saló del Còmic, que des d’avui fins diumenge es durà a terme a Fira de Barcelona, al recinte de Montjuïc, amb un objectiu: ampliar la tipologia del públic. “Tenim un públic fidel que sabem que vindrà, però també volem que els pares vinguin amb els seus fills i oferir un contingut que plagui tant als grans com als menuts.” Aquesta intencionalitat, segons Puig, no només està motivada per un interès concret pel Saló, sinó que “el que pretén també és aconseguir nous lectors per al sector de la historieta”.
Per atraure els més menuts, el Saló, que té el suport del Departament de Cultura, l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Cultura i Esports, tindrà un espai dedicat a la canalla, el Comic Kids. Entre les moltes activitats que es faran, hi haurà un taller de xapes amb il·lustracions fetes pels joves. També hi haurà els clàssics tallers per a adults que organitza l’Escola Joso.
A banda d’impregnar el Saló de diversos matisos generacionals i de gustos, el Saló d’enguany també pretén, tal com va explicar en la presentació de la mostra el president de Ficomic, Patrici Tixis, “insistir en la importància dels creadors”. Així, el Saló ha convidat oficialment 33 autors, a banda dels que solen venir per mitjà dels seus editors.
Hi seran presents autors de nivell com el guionista americà Roy Thomas, autor de les històries més brillants de la sèrie Conan el bàrbar. La visita no només és anhelada pels seus fans sinó també per ell mateix. Thomas està molt content perquè coneixerà el veterà dibuixant Esteban Maroto, nascut a Madrid però vinculat estretament al desenvolupament del còmic a Catalunya. Maroto ha dibuixat molts dels guions de Conan, però mai s’han arribat a conèixer personalment. S’espera que la seva trobada sigui un dels moments emotius de les jornades.
Un altre duet de prestigi: Dave McKean i David Lloyd. Tots dos britànics i tots dos impulsors de la renovació del còmic als anys vuitanta. McKean, autor d’obres com Arkham Asylum, va aportar un tractament molt pictòric, amb la utilització del collage, al còmic, i Lloyd, al costat del guionista Alan Moore, va perfilar una nova visió política del còmic d’herois amb V de Vendetta. A aquest parell d’autors, podríem afegir-hi el guionista Jamie Delano, que també als vuitanta va donar, des de la manera de fer britànica, un nou enfocament al que fins aleshores havia estat el clàssic còmic americà de superherois.
En una línia més europea, l’italià Vittorio Giardino, autor amb moltes referències en la seva obra a la Guerra Civil i Catalunya, arriba a Barcelona per presentar l’edició integral que treu Norma de la sèrie primerenca Sam Pezzo, protagonitzada per un detectiu privat.
L’alemany Ralf König, que també va obrir una finestra al còmic amb la popular obra El condó assassí, visitarà Barcelona. König va crear un nou gènere amb la combinació de sèrie negra, comèdia de situació i ambientació gai.
A aquesta visió internacional dels autors convidats, cal sumar-hi Liv Strömquist (Suècia), Frank Pé i Miguel Díaz Vizosa (Bèlgica), Lorena Álvarez (Colòmbia) i Stan Sakai (Japó), així com els gallecs David Rubín i Kiko da Silva, el madrileny Juan Díaz Canales, el valencià Paco Roca i l’andalús Carlos Pacheco. Aquest darrer, de gran prestigi als Estats Units, va ser dels primers autors espanyols que a principis dels anys noranta van fer-se un forat com a dibuixants en el difícil mercat americà.
L’any de Jan
L’autor del cartell d’enguany, el creador de Super Llopis, tindrà un homenatge especial al Saló l’any que estrenaran l’adaptació cinematogràfica del seu personatge. Se li dedicarà l’exposició 45 anys de Superlópez. A un altre mestre, en aquest cas americà, se li dedicarà una mostra de dibuixos originals: Jack Kirby, peça clau de l’Univers Marvel a l’altura del guionista Stan Lee. Altres mostres tindran com a protagonistes Josep Maria Martín Saurí, Jaime Martín i Javi Rey. El comissariat de les exposicions és responsabilitat de l’especialista Antoni Guiral.
Altres al·licients del Saló són la recuperació de la revista del Saló. Comic Barcelona. La revista ofereix passatemps per als joves, articles sobre els convidats, entrevistes i la programació completa de les activitats de l’esdeveniment.
Hi haurà un espai, anomenat Comic Pro, que pretén donar sortida al treball dels autors, que podran mostrar les seves realitzacions a editors nacionals i internacionals. També es podrà passejar per l’Artist Alley, on els autors que han editat en revistes professionals podran posar a la venda les seva pàgines originals. Un dels convidats, el belga Frank Pé, realitzarà en directe un mural de 10 metres al Palau 4.
El preu de l’entrada és de 10 euros (7 per als menors de 12 anys, i gratis per als nens i nenes fins a 6 anys). Es poden adquirir a www.comic-barcelona.com i a les taquilles. Només són valides per al dia que es tria. Amb l’entrada també es podrà accedir de franc al MNAC fins al 12 de maig. Es pot accedir amb menjar al recinte, però un cop a dins, si se surt no es pot tornar a entrar. A la pregunta de si es tractava d’una pressió de les concessionàries de restauració, la directora del Saló va respondre: “Es tracta d’una mesura de seguretat. És l’única manera de controlar el flux de visitants que hi ha a cada moment al recinte.”
El ‘boom’ de les revistes
Una de les exposicions del Saló fa referència a la història del còmic contemporani. L’època de l’anomenat boom de les revistes. A finals dels anys setanta, des de l’univers creatiu i editorial de Catalunya es va viure a tot l’Estat un moment de febre per l’anomenat còmic adult. Era la conseqüència de la consideració del còmic com una forma d’expressió artística adulta que es va començar a generar a mitjan seixanta. Publicacions com 1984, Zona 84, El Víbora, Bésame Mucho, Mogambo, Creepy i Rambla, fins a la mitja centena que se’n van arribar a editar del 1980 al 1985, van crear un nou públic que va desaparèixer quan va ser impossible fer front a tanta oferta. Les revistes van ser un focus d’experimentació i d’estrena dels nous autors, que si triomfaven passaven a l’estadi de veure publicat el seu treball en àlbum. Va ser un temps idíl·lic que va donar pas a una etapa de gran crisi editorial.