En la ciutat d’Estellés

Pau Alabajos (Torrent, 1982) retorna al seu poeta de capçalera, Vicent Andrés Estellés, mort el 27 de març va fer 25 anys, a Ciutat a cau d’orella, el primer disc dels set que ha realitzat fins ara íntegrament dedicat a l’obra d’un poeta. “El primer cop que vaig escoltar Coral romput en veu d’Ovidi [Montllor] vaig quedar colpit”, recorda Alabajos, que en la tria dels dotze poemes que han acabat formant del disc ha fet valer criteris purament emocionals. “N’hi ha alguns, com Els amants, que també havia cantat l’Ovidi, en què posar-hi les mans feia un gran respecte, ja que podem dir que formen part del patrimoni de tots els valencians. He volgut, però, assumir el repte i fer una tria biogràfica, adaptant els poemes d’Estellés que més m’han emocionat i amb els quals, al llarg dels anys, he tingut una relació més íntima.”

L’Estellés cronista, tanmateix, cobra una dimensió especial en el treball, com es posa de manifest en aquesta idea de ciutat que Alabajos subratlla en el títol. “Estellés, tot i ser de Burjassot, recorre molt a la ciutat de València, que és el seu territori mític. Era un home compromès en el terreny polític i social però, també, amb una part íntima molt ben expressada en els poemes. Parlava d’amor i, alhora, de com era la ciutat”, explica el músic de Torrent. “Era també un poeta planer, col·loquial, amb una manera molt clara i directa d’expressar-se. Treballava de periodista a Las Provincias i crec que va autoimposar-se una manera d’escriure molt pròxima, la qual cosa, per musicar-lo, és interessant.”

Amb un treball anterior, L’amor i la ferocitat, gravat a Nashville a les ordres del nord-americà Brad Jones, Alabajos ha optat aquesta vegada pel tàndem de productors que formen Fluren Ferrer i Santos Berrocal, arquitectes del so expansivament indie de bandes com Sidonie i Love of Lesbian. A ells els ha pertocat la responsabilitat de “fer sonar Estellés a 2018”. “Crònica especial, per exemple, té un aire a Radiohead i, tot i que Fluren i Santos també han produït discos més de cantautor com els de Xarim Aresté o Joan Dausà, hi ha cançons que tenen una certa pàtina indie. Vam proposar-nos que la textura del disc fos molt d’avui per fer els versos més vigents.” Que poemes escrits als anys seixanta o setanta del segle passat, però, siguin tan actuals, no depèn només del vestit que els posis. “Hi ha la llei mordassa, el 155, rapers i tuitaires passant pels tribunals... Aquest clima de repressió que Estellés va reflectir en els seus poemes, desgraciadament, està tornant...”, lamenta Alabajos, regidor de Torrent per Compromís des del 2015.

El disc, en el qual, a més d’Alabajos, Santos Berrocal i Fluren Ferrer, hi participen la violinista Laura Navarro i la violoncel·lista Adriana Sena, es clou amb una commovedora Cançó de bressol. “És dels poemes més brutals que va escriure”, opina el músic. “Parla de la mort de la seva filla, i ho fa tot utilitzant una cançó de bressol de la comarca de l’Horta que ma mare, de petit, m’havia cantat. És un poema que et toca de manera molt íntima... i és colpidor.”