“A les històries de terror, els nens trets de context fan molta por”

Ha estat molt divertit. Mai m’ho havia plantejat. L’Alícia, d’Edicions Secc, em va proposar publicar-me un recull de contes. Ens coneixem de fa molts anys i havíem publicat junts en algun recull. És una editorial que publica obres fantàstiques i de terror d’autors catalans.

Els contes ja els tenia fets. Vaig rebuscar entre tot el que tenia escrit que s’adaptava a la seva línia editorial i li vaig passar una dotzena de contes. Ella en va triar cinc que són els que surten al llibre.

A mi m’agrada escriure de tot. El gènere del terror el trobo divertit, em permet situar diferents temes.

Té un públic molt fidel, uns lectors a qui els agrada molt. Per això està una mica marginat a les llibreries. Els passa a altres gèneres com el fantàstic, la ciència-ficció o la literatura eròtica.

És un terror clàssic, no són contes de sang i fetge, que potser és el que es porta més ara.

És el fil conductor. Tots els contes passen principalment de nit i la idea és que s’ha de llegir en tenebres. Per a mi el millor terror que s’ha escrit mai en literatura és el de finals del segle XIX, el que feien els victorians. Llibres com Dràcula i les obres de Poe, Mary Shelley i M.R. James. Són històries que quan es llegeixen no fan por però després es recorden i la por arriba quan tens un moment de foscor o vius una situació estranya. És molt fàcil espantar-se veient en una habitació fosca un balancí que es gronxa sol. Això és la idea que jo tinc de terror i el que he volgut fer, crear una idea que en un moment concret et pugui fer pensar en el conte.

La foscor i els nens, que surten gairebé a tot arreu. A les històries de terror, els nens trets de context fan molta por. Si estàs en un bosc de nit, plou i veus un nen sol que passa per allà, d’entrada t’espantes. Els nens representen la innocència, allò que hem de protegir, però posats en una situació que no controles, allò fa por, inquieta, ens retorna al nostre ésser atàvic.

La il·lustració de la portada sembla molt infantil a primera vista però en realitat no ho és. Hi ha uns nens però tot el que els envolta és foscor, tenebres, coses dolentes. Són contes que fan referència al sexe, a la violència. No són per a nens.

Sí, a mi m’ha fet molta il·lusió. Ell ja havia treballat en altres projectes de l’editorial i quan l’editora em va proposar de publicar-me em va dir que volia que fos el Bernat que fes les il·lustracions.

No ha estat un treball conjunt. Jo li vaig passar els relats, ell va treballar en les il·lustracions i quan les va donar per bones me les va ensenyar. En això ens assemblem molt, ens agrada treballar pel nostre compte.

El Bernat té una facilitat innata per captar l’esperit de les històries que il·lustra i en això coincideixen altres autors. El llibre és en un format de butxaca que m’agrada molt. També estic molt satisfet del tracte per part de l’editorial.

Si hi ha una cosa que aprens quan estàs molts anys en una llibreria és a distingir els gustos de la gent. De llibres n’hi ha per a tothom, el llibreter ha de saber detectar el llibre que li pot agradar a aquella persona. Quan et poses a escriure, i entres en el procés de repassar el text, acabes sempre pensant en a qui vols arribar i com ho has d’acabar d’explicar perquè al possible lector de relats de terror li faci gràcia.

L’hem de regalar a aquell a qui li agradin les històries curtes i els contes que puguin sorprendre. És més per a un públic adult, fidel als relats de terror clàssic.

Jo sempre escric. No tinc pressa perquè m’agrada corregir molt i em costa decidir el que envio. Tinc processos engegats però no sabria dir quan ni com culminaran.