Còmic

Còmic multifunció

La historieta confirma que, des de la seva posició d’art menor, ha aconseguit ser eix i inspiració d’altres disciplines creatives i una autèntica eina pedagògica

Laura, guanyadora del Gran Premi , va obrir camí a la gran presència actual de dones
Cinema, rol, videojocs, col·leccionisme i animació conviuen amb la historieta

Any rere any es constata: el còmic ha deixat de ser el germà petit i pobre de la creació i ha esdevingut un eix al voltant del qual poden girar moltes més expressions artístiques. La historieta ha canviat i també fa canviar la televisió, el cinema, les publicacions i fins i tot la pedagogia. Tot això s’ha pogut constatar aquests dies al Saló Internacional del Còmic que avui es clausura a Fira de Barcelona a Montjuïc. D’entrada, la presència d’escoles ha estat un èxit. Els dos primers dies del certamen no només van estar passejant pels estands sinó que van omplir les sales d’actes on es van celebrar activitats específiques per al seu aprenentatge. L’autora colombiana Lorena Álvarez els va explicar el seu camí cap a la professionalització. Ella és il·lustradora, autora de còmics i titellaire. Els va donar un bon consell: “Encara que no us dediqueu a l’art sigueu creatius. Se’n pot ser fins i tot en el camp de la ciència”, va dir la polièdrica dibuixant, que quan s’apropa als joves ho fa amb una mirada diferent a la que rebia quan tenia la seva edat: “No m’agradava com se m’adreçaven.”

Joan Tretze va mostrar els nous camins del còmic que l’han portat a la creació d’un còmic web on cada setmana penja diverses tires, la majoria de les quals fan referència als jocs de rol, una de les seves grans aficions. Tretze va demostrar que sense recórrer a les editorials i a les impremtes, qualsevol amb voluntat pot arribar a publicar un còmic. Aquest vessant pedagògic del còmic ja ha esdevingut matèria de formació pels professors, i en el marc del Saló es van celebrar les jornades pedagògiques en què en diferents càpsules, especialistes d’àmbits diversos del món de la historieta van oferir elements per a la utilització pedagògica de la historieta. Van intervenir en les xerrades professors d’escoles especialitzades, dibuixants, guionistes i fins i tot van rebre les recomanacions dels editors que van proposar alguns dels seus títols com a eina pedagògica. En aquest marc es va presentar el llibre La memòria i el còmic, de David Fernàndez de Arriba, editat pel Memorial Democràtic. La publicació intenta ser una eina de treball per explicar la memòria històrica als alumnes alhora que amplien i profunditzen el seu coneixement del mitjà.

Homes i noies

En una altra sessió dedicada als escolars una noia de tercer d’ESO va preguntar. “¿Per què en el món dels superherois Supeman és man i Supergirl és girl i no woman”. Li va respondre la guionista d’un personatge femení que ha estat dels pocs casos de superheroïnes que és woman i no girl, Shea Fontana, que ha treballat amb diversos guions de Wonder Woman. “El món del còmic sempre ha estat un espai molt masculí i d’aquí aquesta visió de supremacia del mascle, però tot això ha canviat des que ja hi han autores i executives que canvien la mirada.” Shea Fontana és la responsable de la sèrie de dibuixos animats per a televisió DC Super Hero Girls. “Hi havia qui no veia clar que funcionés aquesta sèrie. O que només funcionés per a les noies. I la realitat és que ha agradat també als nois. A poc a poc els vells prejudicis van quedant aparcats.”

I és que la presència femenina en aquest Saló és rellevant, no només pel que fa al públic, que res a veure té amb el de fa 25 anys, de presència majoritàriament masculina, sinó també perquè en els 36 anys d’existència, aquesta és la primera edició que el dirigeix una dona, Meritxell Puig.

Incombustible Laura

També una dona, la dibuixant Laura Pérez-Vernetti (Barcelona, 1958) ha estat la guanyadora del Gran Premi del Saló. Es tracta d’una novetat ja que en 36 edicions només havien obtingut el màxim guardó del certamen dues dones més: la valenciana Anna Miralles i la catalana Purita Campos.

Entre els molts mèrits d’aquesta autora hi ha el de resistir en l’univers de la historieta quan la presència femenina era testimonial. A més, la seva manera d’entendre el còmic no tenia res a veure amb el que l’envoltava ni tan sols en l’univers alternatiu i underground de finals dels setanta i principis dels vuitanta.

Omplint l’ambient d’una atmosfera de simpatia i sensibilitat s’ha passejat la joveníssima autora americana Tillie Walden (1996), que va explicar als seus seguidors i seguidores com obrir-se camí en el còmic sent dona, jove i lesbiana. El que va explicar és encoratjador en el sentit que van ser sempre els editors els que van seguir les seves passes i molts dels dubtes venien de la seva pròpia vacil·lació. L’editorial La Cúpula ha editat la seva obra Piruetas sobre una nena que aspira a ser ballarina. Aquesta obra aspirava enguany al premi a la millor obra estrangera que finalment va anar a El arte de Charlie Chan Hock Chye. Una historia de Singapur de Sonny Liew (Amok /Dibbuks).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.