“El més important en una col·lecció és el moment de trobar cada peça”

“Camí ral” és el nom que es va donar a molts camins principals. En aquest cas, unia Barcelona amb el Maresme i va ser la primera carretera en què el traçat estava pensat perquè els revolts permetessin poder passar-hi bé.

Molta gent benestant de Barcelona aficionada a la fotografia des de final del segle XIX resseguia en camí ral des de Barcelona fins al Maresme, on tenien propietats i anaven sovint. Inicialment, Caldetes era el poble més conegut, però els llocs d’estiueig van anar proliferant i en van sortir d’altres: Arenys, Sant Vicenç de Montalt, Llavaneres... En molts, encara avui dia es conserva aquesta pinzellada aristocràtica de gent benestant. A partir del 1888, amb l’Exposició Universal de Barcelona, apareixen noves càmeres fotogràfiques més fàcils d’utilitzar i moltes persones benestants comencen a aficionar-se a la fotografia. És per això he anat trobant imatges d’aquella època.

La gran troballa van ser tres capses de plaques de vidre que pertanyien a la família Serraclara, que estiuejava a Cabrils, que contenien imatges inèdites i molt ben documentades de Cabrils i Vilassar de finals del segle XIX. Va ser una troballa d’un valor artístic i fotogràfic extraordinari. Quan tens peces com aquestes a les mans, t’emociones. Llavors vaig començar a pensar que si podia trobar imatges d’aquell període de cada poble del Maresme, resseguint el camí ral fins a Barcelona, faria un llibre magnífic. Ja tenia fotografies i postals, sobretot del Maresme sud. Una part important del material de la meva col·lecció l’he aconseguit a través d’antiquaris. En conec una setantena que treballen amb aquest aspecte de la fotografia i m’han ajudat a trobar el que volia comprar.

Són 21 pobles. El llibre arriba fins a Arenys de Mar, tot i que el Maresme continua fins a Tordera. Acabo a Arenys perquè, si no, veia que seria molt complicat i ja tenia molt de material.

Vaig buscar i en van sortir dos que els va agradar la idea. Finalment ha estat Edicions Viena qui l’ha publicat. Vaig treballar durant tot un any en l’elaboració del llibre.

L’exposició encara està itinerant. Ara mateix és a Cabrera de Mar. A l’exposició hi surten imatges de tots el pobles que apareixen al llibre. És un tast de les 350 fotos que hi surten.

Quan es va fer el camí ral, la majoria de pobles hi eren. La divisió, per exemple, de Vilassar en dos, i de Tiana i Montgat és posterior. Per als pobles de més amunt del camí ral, aquesta via també era la principal artèria que els unia amb tot el territori. El llibre és una història de Maresme i el camí ral dona sentit a la història conjunta de la comarca. El llibre inclou una explicació de cada poble que acompanya les fotos. El Maresme, per la seva proximitat amb Barcelona, va ser un lloc d’estiueig, primer, i després d’activitat industrial, sobretot tèxtil.

El ferrocarril va ser molt important, sense ell l’expansió no hauria estat tan gran. El més important, però, és el territori que ens hem anat venent. Molts pagesos que durant anys es van guanyar la vida cultivant, es van fer rics venent-se els terrenys, però això ja no ho podran tornar a fer, ja no queda res més per vendre. Això ens ha fet perdre la nostra manera de viure.

Quan tenia quaranta anys, un dia vaig anar a la plaça Reial de Barcelona. Vaig trobar una postal antiga de Vilassar de Dalt i em va semblar un miracle. Així vaig començar la col·lecció. Aquella primera compra em va portar a milers d’altres. El més important en una col·lecció és el moment de trobar cada peça i saber que és única.

Sempre havia tingut molta afició a llegir. Quan em vaig jubilar, em vaig posar a estudiar. Gràcies a tot el que he après a la universitat he pogut escriure el llibre. Ara que tinc vuitanta anys, cada dia dedico unes hores al col·leccionisme, a buscar fotos que em puguin interessar.

El llibre s’acaba a Arenys de Mar. A mi m’agradaria continuar almenys fins a Tordera, però crec que serà complicat fer un altre llibre.