Lletres

FINA ANGLÈS

FILÒLOGA I ESCRIPTORA

“Els llibres que recordarem són els que ens han dit alguna cosa”

La literatura infantil és terreny fèrtil. Extenses col·leccions i centenars de títols que expliquen històries noves i antigues omplen prestatges de llibreries, biblioteques i habitacions. I la poesia?

Una popular cançó infantil diu que “Sant Jordi arriba com un cavaller, amb la seva llança travessa el carrer”. Sant Jordi arriba, a més, amb una Bella Lluna sota el braç. Primer va ser la ‘Bella Lluna treu el nas…’ i, més tard, la ‘Bella Lluna fa l’ullet...’. Ara arriba la ‘Bella Lluna et somriu...’. La Bella Lluna, sempre protagonista dels llibres de Fina Anglès, i també sempre, els tres punts suspensius en el títol. Ens vol dir alguna cosa, amb aquests tres punts?
És una fórmula que dona força al títol i que ja d’entrada convida a preguntar-te què passa. Doncs, que passen coses. És una manera de facilitar la introducció d’una certa dosi de misteri o d’expectació en el títol mateix del llibre.
I el personatge de la Bella Lluna apareix de nou a les pàgines del llibre.
La història de la Bella Lluna té un començament, un origen, que m’agrada recordar. A l’Aleixar, darrere de casa, hi ha una muntanya que coneixem com a Rocanys. Des del poble, quan surt la lluna, primer notes la claror que s’acosta, va pujant des de darrere la muntanya i, llavors, de cop, apareix la lluna. D’aquesta manera va aparèixer, també, el personatge de Bella Lluna. M’ho mirava des de la terrassa de casa i em va venir aquesta idea al cap. Ho podria veure qualsevol persona que passi pel poble i hi vegi sortir la lluna.
A vostè li agrada encantar-se mirant la lluna?
Des que era petita em va impactar aquesta perspectiva que tenim de la lluna des de l’Aleixar. És una cosa especial. La muntanya queda just damunt del poble i quan ets una criatura provoca un efecte peculiar, com una mena de contrapicat. Ets menut i veus la lluna allí dalt. D’adult, les dimensions varien, l’efecte ja no és el mateix, però aquest contacte visual amb la lluna continua tenint la seva estètica.
Per mirar la lluna no hi ha una franja d’edat específica, en canvi, no acostuma a passar el mateix amb els llibres.
El meu és un llibre de poemes adreçat a xiquets i xiquetes d’entre dos i tres anys. En aquest sentit, la Bella Lluna té un valor simbòlic, representa tots aquells adults que volem un bé a les criatures i que les cuidem. Aquells adults que les estimem i estem a l’aguait del que fan i del que no fan, del que volen i del que necessiten. Tots aquests adults, siguin pares o mares, siguin avis o oncles, tenen un paper fonamental en el llibre. O també els mestres, quin paper tan determinant tenen els mestres per als nens!
Literatura per a nens però que és, al mateix temps, un homenatge als adults?
El que busco és que els nens puguin lligar la vivència de llegir el llibre amb establir un vincle emocional amb els adults. Els llibres que recordarem són aquells que ens han dit alguna cosa, que ens han emocionat, que ens han impactat d’alguna manera o que ens han acarat amb nosaltres mateixos. Aquest llibre només pot anar lligat a vivències compartides, perquè els nens de dos anys no llegeixen. Per això dic que l’objecte complet d’aquesta literatura és crear el vincle entre l’adult i el xiquet, fer-los compartir l’experiència d’explicar-se el llibre.
Escriu poesia per a mainada. L’objectiu és agosarat perquè la poesia, sovint, ja es fa feixuga fins i tot per als lectors adults més avesats.
La veritat és que no sé si n’hi ha gaires, de llibres de poesia per a nens. A mi em va semblar bo que aquesta proposta hi fos i per això m’hi vaig posar. Em sembla una cosa positiva i interessant intentar propiciar el gust pel dring de la paraula, el gust pels colors i l’estètica de la llengua. Al meu entendre és bo per als xiquets que creixin així i, per enriquir una cultura com la catalana, on la llengua és molt important, em fa la sensació que és interessant llançar-s’hi a provar-ho. A més, als nens els agrada molt. Hem de pensar que els jocs i les cançons de mainada estan plens de paraules i rimes que tenen ritme. Llavors, per què no els hauria d’agradar la poesia?
Les il·lustracions tenen una importància cabdal en un llibre infantil?
Absolutament. Perquè el llibre arribi als xiquets els dibuixos són tan cabdals com les paraules. Qui comença és el text: del full en blanc n’he fet sorgir mons, objectes, joguines i situacions, però després venen les il·lustracions, i són vitals. Una prova és que als llibres sempre hi ha el nom de la Jasmin Bergadà i de la Silvana Salvadó, al costat del meu. Totes tres a la portada.
Als més menuts els agraden els contes, però el que de veritat els captiva són les pantalles?
Quan ets un nen i mires un llibre, normalment l’estàs mirant mentre seus a la falda d’algú. Algú que et parla i t’explica coses. Aquesta sensació no hi ha cap pantalla que la superi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.