El poder de la paraula
Lluís Soler interpreta ‘El comte Arnau’ al Teatre de Salt amb un monòleg que condensa i posa en escena l’adaptació de l’obra de Josep Maria de Sagarra
“El primer vers és el més difícil, després tot flueix, brolla i surt sol, com un riu que baixa”
El comte Arnau és un dels grans personatges de la mitologia catalana. A causa de diversos pecats –entre altres, relacionar-se amb una abadessa– va ser condemnat a cavalcar durant tota l’eternitat com a ànima en pena sobre un cavall negre que treu flames per la boca i els ulls. Passat pel sedàs literari de Josep Maria de Sagarra (1928), ha esdevingut un dels personatges més shakespearians de les lletres catalanes. I arran de l’adaptació que en va fer fa més d’una dècada Lluís Soler sota la direcció d’Antonio Calvo, a partir del poema de Sagarra, un monòleg escenificat que descobreix la força de la llengua i el poder de la paraula.
Portar-lo a escena sempre va ser un projecte somniat per l’actor català des que va quedar colpit per la lectura de l’obra. Reduir els 10.000 versos hendecasíl·labs del text original a 1.500, sense perdre la substància dramàtica del poema va ser el primer pas. “Va ser molt laboriós i hi vaig dedicar molt temps, com aquell qui poda un arbre i el converteix en un bonsai”, explica Soler. També va ser necessari trobar-hi una certa línia argumental, en aquest cas centrant la història en un triangle amorós protagonitzat pel comte, la seva muller Elvira i l’abadessa Adelais. Tres personatges que, a través de jocs de transformisme i de veu –portentosa com la que té–, i una consegüent dramatització, enganxen l’espectador des que recita els primers versos. “Sempre els més difícils. Després, tot flueix, brolla i surt sol, com un riu que baixa”, detalla l’actor, que ja fa més de deu anys que recita aquests versos. Alguns d’ells, incorporats aquest mes mateix, perquè sempre intenta polir o emmotllar algun passatge al text.
Lluís Soler detalla que hi ha diàlegs entre parelles i l’espectador identifica clarament qui és qui, sigui per l’entonació, però també perquè intenta situar a l’espai els personatges a través de la gestualitat o les mirades. Un faristol d’aquells que no passen desapercebuts esdevé el punt neuràlgic d’on brolla un text recitat i que, com confessa, se’l sap de memòria però que per escenificar-ho millor llegeix “o ho faig veure”, com només un monstre de l’escenari com és ell podria.
Descriu el comte Arnau com “un dèspota, un masclista i un dictador, que actualment no tindria cabuda en la nostra societat”. Però també recorda que Sagarra és “cruel” deparant-li aquest destí que el castiga de manera exemplar. “Sagarra és un pocavergonya”, diu Soler, no sense admiració per qui considera el “Shakespeare català” i que en una altra cultura, com l’anglesa, seria “el rei del mambo”.
Lluís Soler porta aquesta nit El comte Arnau al Teatre de Salt en una única funció a les 21 h com a preludi de Sant Jordi.
