Llibres, amor i nazis
Mike Newell inaugura el BCN Film Fest amb ‘La sociedad literaria y el pastel de piel de patata’, ambientada durant la II Guerra Mundial
Dunkerque, Su mejor historia, El instante más oscuro... Són moda les pel·lícules britàniques sobre la Segona Guerra Mundial, i no hi ha cap efemèride especial que ho expliqui. Mike Newell, cineasta anglès nascut en ple conflicte (1942), afegeix un altre títol a la col·lecció, La sociedad literaria y el pastel de piel de patata, que ahir va inaugurar el Bcn Film Fest, també conegut com el Festival Internacional de Cinema Barcelona-Sant Jordi. Mike Newell va anar a Barcelona a presentar el film, que s’estrena a l’octubre, i té una hipòtesi per explicar aquesta “espècie d’obsessió” amb la Segona Guerra Mundial: “Va ser la darrera vegada que els britànics vam tenir importància en el món.”
La pel·lícula adapta l’excel·lent novel·la de Mary Ann Shaffer La societat literària i del pastís de pela de patata de Guernsey (Ara Llibres), un drama sobre l’ocupació nazi de l’illa britànica de Guernsey, situada al canal de la Mànega. El film encaixa de ple en l’esperit del festival, especialitzat en literatura i cinema històrics. Conegut per títols com Quatre bodes i un funeral, Harry Potter i el calze de foc i Donnie Brasco, Mike Newell va recordar en la conferència de premsa de presentació del film que, després de la guerra, sovint acompanyava el seu pare, que “treballava en una constructora”, i que “cada dia sortien per reparar els efectes dels bombardejos”.
Escriptora a Londres
La història comença el 1946 a Londres, quan Juliet Ashton (l’actriu Lily James), una jove i acomodada escriptora que ha perdut la família durant els bombardejos nazis, rep una carta d’un pagès de Guernsey que li parla d’un club de lectura. Juliet va a l’illa encuriosida pel club i descobreix una història fascinant que va tenir lloc durant l’ocupació. El film reconstrueix la història com si fos un puzle, a partir de salts enrere que dosifiquen la informació i reflecteixen el punt de vista de cada personatge.
Mike Newell conserva records de la Londres de postguerra que mostra a la pel·lícula, “d’aspecte depriment, amb edificis esbucats, esquerdats...” “El Regne Unit d’aquella època era una societat molt pobra, gairebé sense aliments, ni calefacció... Els ànims eren per terra, la gent no era feliç.”
Illa cobejada pels nazis
Pel que fa al context històric, el productor del film, Graham Broadbent, que també va ser a la presentació dels cinemes Verdi, explica que l’ocupació de Guernsey és “una història inusual, se sap poc de l’ocupació nazi de les illes del canal, fins i tot al Regne Unit”. “Per a Hitler i el règim nazi –continua–, va ser important controlar les illes del canal i, en particular, Guernsey, i per això la va ocupar i hi van fer construir grans búnquers a la costa. El Regne Unit es va despreocupar d’aquestes illes i després de la guerra va haver de reconciliar-se amb els illencs i reconquistar-los, car es van sentir, en certa manera, abandonats.”
Mike Newell va acceptar l’encàrrec dels productors de dirigir aquest guió, que el va fer empatitzar amb el personatge protagonista, “una noia jove de 27 anys que té un problema que tots entendran: havia perdut els seus pares durant la guerra en un bombardeig, igual que molts dels illencs de Guernsey; les dificultats a les quals s’enfronten són terreny comú”. Defineix la protagonista com “una dona amb sensibilitat i imaginació, amb una ànima ferida per la guerra, que troba consol en aquest grup de lectura”.
La pel·lícula dona protagonisme a les dones. Segons Mike Newell, “hi ha dues menes de guerres, una en què surt Churchill i mana als soldats de lluitar al front i una altra que és lliurada per les dones, per sobreviure dia a dia a les penúries”.