“Ens faltava aquest punt de cultura popular més gamberra”

Sí, aquest any compartim protagonisme amb les puntaires, que també estan d’aniversari. Esperem tenir una festa més lluïda que pels deu anys, quan vam estrenar el vestuari però la pluja ens va fer la guitza.

Fa mesos que preparem l’espectacle, i esperem que agradi. És un acte en què hi participa molta gent que ens segueixen durant tot el recorregut. Des de fora hi ha molta gent mirant i els més valents hi participen posant-se sota el foc.

Ens els han deixat gastar, i l’Ajuntament ens ha donat un plus pels quinze anys i es notarà amb el material que cremarem, amb un espectacle final que serà molt lluminós.

Sí, es fan llargs els hiverns esperant tornar a sortir en els correfocs. A Cabrils tenim aquesta festa major, que seria la petita, i la que fem a l’agost coincidint amb la Mostra Gastronòmica. Nosaltres com a colla, però, vam néixer per Sant Jordi i ens vam presentar al maig.

Va ser des de l’Ajuntament que es va impulsar la creació d’una bèstia de foc al poble. Nosaltres ja feia temps que estàvem fent un curs de diables, i el 2003 va néixer en Brolla al taller de creació Sarandaca de Granollers.

El fet d’estar a tocar de la muntanya, on n’hi ha tants, ja ens va semblar que era prou motiu, i el nom de Brolla es va escollir pels arbustos que al Maresme creixen a les rieres.

Pesa uns tretze quilos i el pot portar un de sol, perquè està molt ben calibrat. Es carrega a les espatlles i és de bon portar. Té uns pals als costats que posem perquè llanci foc per sortir de nit.

Érem gent que vèiem diables a tot arreu i ens faltava aquest punt de la cultura popular més gamberra. Des de fa un parell d’anys ha entrat molt de jovent a la colla i tenim una nova generació que ens empeny. Estan motivats, i tens ganes d’ajudar i que s’engresquin perquè quan siguin majors d’edat continuïn endavant. Vam començar poquets i ara ja en som vint-i-tres.

A Cabrils sempre participem els mateixos, i només cal veure els que som a la comissió de festes. A la colla ara hi pots veure cares noves i això il·lusiona.

A l’inici anàvem amb pantalons i capa. Ens vam emmirallar en els diables d’Alella, que són com una segona branca dels de Vilassar de Dalt. Són molt bojos i ens creixien les dents mirant com jugaven fent volar les faldilles. Pels deu anys vam decidir canviar el vestuari, i els nois van ser els primers que s’hi van apuntar, a cremar amb faldilles.

Ajuda, però el que no portem a les cames ho tenim al damunt amb la capa. Ara portem un agafador per acompanyar els qui volen entrar dins el foc amb nosaltres.

Tocaria restaurar els ullals i el morro d’en Brolla, que és la part més delicada, on els nens miren de penjar-se, i s’hauria de reforçar. Esperem que sigui aviat perquè també hi ha algun forat per on entren espurnes.

Som els padrins de la bèstia d’Argentona, que és una porca molt bonica. Hi ha una trobada de bèsties de foc a Olost, on només hi anem porcs, i en som molts. Al barri del Clot també tenen un cap de porc senglar ferotge. La Brolla és molt més proper per als nanos, tot i que n’hi ha que es tiren un pas enrere.

Sembla que el tema està més tranquil i no se’n parla tant. Unes restriccions que obligaven a portar el foc tan amunt que no tenia cap sentit. Es posaria en dubte moltes festes, com la Mascletada, on també hi ha pirotècnia, i altres festes populars més perilloses que no es qüestionen.

Seguir vius i que la gent s’engresqui, perquè el que agrada és el dia del correfoc, no les reunions prèvies. Ens agradaria tenir un ball propi de diables, però som una mica vergonyosos. Ens agradaria portar tabalers que fins ara venen amb les colles convidades. Sents els tabals i entres en el joc del foc, quan repiquen dins el local et fa posar la pell de gallina.