7 de maig del 1943

Eugeni Gurnés, sumari obert, el documental amb què Joan Roura va guanyar el guardó al millor treball informatiu o divulgatiu en televisió dels premis Carles Rahola 2018, es projecta aquesta tarda a la Casa de Cultura de Girona (19 h), just el dia en què es compleix el 75è aniversari del seu afusellament. Eugeni Gurnés Bou, xofer de camió i sindicalista de la CNT, va ser alcalde de Llagostera durant uns mesos de la Guerra Civil. Sense tenir delictes de sang coneguts, va decidir tornar de l’exili perquè tenia tres fills petits i pensant-se que no li passaria res. Gurnés va ser processat i afusellat el 7 de maig del 1943, fa exactament 75 anys, per “auxili a la rebel·lió”. La semblança amb l’actualitat és esfereïdora.

El documental, dirigit per Joan Roura, produït per Kinema Grup i emès a Televisió de Girona és, segons el veredicte del jurat, “un treball plantejat des de la reconciliació, fruit d’una bona recerca audiovisual i històrica, que es tradueix en un document coral que fa avançar la narració i atrapa l’interès de l’espectador”. A més, com va concloure el jurat del Carles Rahola, el documental complementa la tasca de la família per recuperar “la memòria de l’avi”. I és així perquè aquest rodatge no hagués existit si no hagués estat per la gran feina d’Eugènia Riera Gurnés i la seva família per arribar a desentrellar i conèixer aquesta peça indispensable de la memòria històrica i de les injustícies d’un règim que semblava extingit.

El documental mostra imatges dels anys de la República, que Llagostera va viure amb la mateixa intensitat i esperança que tot el país. També ensenya la cara fosca, la derrota, la victòria feixista, els temps més durs del franquisme al poble amb unes imatges extraordinàries. I, finalment, el desenllaç, una obra poètica que demostra que la reconciliació és possible, almenys a Llagostera. Durant la guerra, al terme municipal van ser assassinats quatre capellans i, una vegada acabada, catorze llagosterencs van morir afusellats o a la presó, de què tres als camps de concentració nazis.

Una gran troballa del documental de Roura és la participació de diferents testimonis orals, com ara: la filla petita de Gurnés, la Rosa, mare de l’Eugènia; Amèlia Calvet, de 99 anys, molt lúcida recordant que pels carrers es cantava La marsellesa; el periodista Pau Lanao; el cronista local Enric Ramionet; Assumpció Brugulat, que explica l’emotiva mort del seu germà Francesc a causa d’una bomba; Joan Villaplana, company de Gurnés a Argelers; l’historiador Jordi Bohigas; Mercè Terès; Benet Garriga, un altre company d’exili; la periodista Mercè Carbó; Pilar Solà, neboda de Gurnés; Enric Sagué, també familiar, i l’advocat Mateu Valls, que va aconseguir l’exhumació de les despulles de Gurnés de la fossa comuna de Girona el 14 d’abril del 1977.

La projecció del documental l’organitza l’Associació per a la recuperació de la memòria històrica de Llagostera.