El poeta Francesc Valls-Calçada evoca el periple de l'existència en el llibre i disc «Lluna blava»

«La poesia s'ha de llegir en veu alta i s'ha de poder interrelacionar amb altres disciplines artístiques», diu el poeta Francesc Valls-Calçada amb relació a Lluna blava, un llibre que es pot llegir, però que també es pot només escoltar.

Lluna blava no és cap nom inventat, sinó que pren la nomenclatura del fenomen que es produeix cada quatre anys quan en un mateix període lunar coincideixen dues llunes plenes i «aleshores la segona que es produeix se l'anomena lluna blava», explica Francesc Valls-Calçada, poderosament atret per aquest satèl·lit natural de la Terra. Però Lluna blava també és «el sentit de la vida amb un registre existencialista que va portar els tres autors a reunir-se en aquesta obra. «Ja feia temps que juntament amb el músic Xavier Pié teníem ganes de fer un projecte en comú. També m'atreia tenir la col·laboració de Richard White, amb qui em vaig trobar, precisament, una nit de lluna blava», recorda l'escriptor. Richard White va tenir la idea de fer un paral·lelisme entre els tres astronautes que il·lustren una de les pàgines principals i els tres autors de Lluna blava. «Cadascú posava la seva part, però la missió lunar era compartida per un sol equip: música, paraula i imatge formen part d'una sola voluntat creativa indestriable», diu la carta de presentació del llibre. El saxo soprano de Xavier Pié sintonitza de ple amb els poemes i les il·lustracions de Richard White i els poemes de Valls-Calçada. El llibre, de 80 pàgines i que també inclou els textos traduïts al castellà, es pot comprar al preu de 20 euros. El llibre disc ha derivat en un espectacle que els seus autors volen portar a escenaris de petit format.