Un ‘benvinguda’ i un ‘fins aviat’

La millor manera d’acomiadar aquesta secció en aquest suplement és donant una benvinguda. D’alguna manera, quan algú mor, algú neix. I qui neix és l’editorial Akiara (aquí i ara), d’Inês Castel-Branco. És una mena d’esqueix, perquè parteix de la col·lecció infantil de Fragmenta, l’editorial que van iniciar el 2007 Inês Castel-Branco i Ignasi Moreta.

Ara, volant de manera independent i en solitari, Castel-Branco proposa un projecte que segueix una tendència que diverses, i en general joves, petites editorials ja apliquen: donar molt de valor a l’edició, a la qualitat dels àlbums pel que fa al continent i, naturalment, al contingut, centrat en temàtiques que ens empenyin a reflexionar, com ara l’ecologia, el feminisme, l’educació, els refugiats... “Ens agrada dir que fem slow books, partint del diàleg constant amb els autors. Llibres fets aquí per promoure una política de proximitat”, comenta l’editora.

I inicia el camí amb quatre àlbums del mateix format apaïsat i tapa dura, donant molt de protagonisme a la il·lustració i, també, al fons del que narren. Tots els llibres surten alhora en català, castellà i portuguès, perquè Inês Castel-Branco va néixer a Lisboa, el 1977. Arquitecta de formació, després d’haver dedicat deu anys a maquetar i dissenyar els llibres i materials de Fragmenta, ha decidit donar continuïtat a la col·lecció infantil que ja menava.

Els àlbums es clouen amb una guia didàctica o de lectura que, segons l’editora, “no pretenen donar respostes ni alliçonar, més aviat contextualitzar, provocar preguntes, ajudar les famílies i els educadors a aprofundir en la temàtica de cada llibre”.

A El despertar de l’arbre, Dídac P. Lagarriga mostra les quatre estacions d’un any a través del diàleg entre un arbre jove i la seva mare. Les il·lustracions naturalistes, per moments preciosistes, d’Albert Asensio ens fan sentir arbre. I bosc.

A La gota d’aigua, el tema és complicat: la mort. Un al·legat de l’aigua i, per tant, de la vida, amb el fons espiritual i filosòfic de Panikkar. Un magnífic joc metafòric ben acompanyat per les il·lustracions en què Inês Castel-Branco combina amb molt d’encert l’aquarel·la, el llapis de color i el collage amb paper.

L’argentí Mario Staz narra a La ploma (traduït al català per Tina Vallès) el recorregut d’una ploma des del moment en què es desprèn d’un au i vola i cau, fins que la troben uns nens i guanya un protagonisme inesperat. Les il·lustracions de Maria Beitia ofereixen unes sorprenents textures de color, habituals en els seus llibres, amb els personatges i elements traçats a llapis incorporant-se a l’escenari.

Finalment, Els dos llops, del barceloní Wilfred (pseudònim de Gillermo Gil Schröder), és l’adaptació d’una llegenda dels indis cherokee segons la qual tots tenim dos llops dins nostre: un de bo, que menja amor, petons, riures i pau, i l’altre dolent, que menja odi, cops, crits i mentides. Guanyarà el que alimentem més. La tècnica de Wilfred és expressiva, amb un acoloriment per franges molt personal. I, en aquest cas, dominat per vermell del desert.

Akiara ha tingut un inici impecable, així que felicito i animo a no defallir la seva editora, i només em queda dir-vos, amics de la literatura infantil i juvenil, que em trobareu de tant en tant a La República. De moment, només a la de paper.