En femení

‘Chacha’

Rosa Brugat explica que un dia va anar a comprar el pa a una fleca de Cadaqués i hi entrà una noia vestida de minyona. La dependenta la ignorà i va fer passar la Rosa al davant. Es preguntà què devia sentir aquella noia vestida d’uniforme i decidí comprar un vestit de minyona i obrir diverses situacions inesperades vestida d’aquella manera, que ens recorda, sense voler, l’esperit vindicatiu d’ aquelles fotoperformaces que Cindy Sherman dugué a terme als anys setanta.

La Rosa inicià la performance Chacha a Cadaqués, amb una filmació del seu recorregut amb un plomall a la mà pels racons més turístics de la vil·la, seguí al Senegal, estrafent la seva imatge de serventa amb el personal d’un hotel i s’introduí sense permís vestida amb còfia i davantal blancs a la Fira d’Arco, d’on l’organització la volgué foragitar, sense aconseguir-ho. A Portbou, l’estiu passat creà un llarg seguici de gent pels carrers que la seguien allà on s’aturava la Chacha: a comprar postals, a un petit hotel a escriure-les, i s’acabà amb la projecció del vídeo del mateix títol i una lectura escenificada de Les criades, de Jean Genet, per noies del poble. Aquest mes de maig l’acció ha conclòs al centre d’art Bòlit de Girona, on s’ha presentat el llibre que l’acompanya, que contrasta les fotografies de la serventa amb els productes fashion de luxe de Carolina Herrera, la marca de la qual s’expressa amb CH.

Vindicar el gènere

Darrere d’aquestes accions, hi ha reivindicacions evidents de gènere, com per exemple deambular per una església, en el marc d’una institució que no permet que les dones exerceixin i tinguin càrrecs. Però, al mateix temps, hi ha una intenció de posar de manifest unes diferències de classe dins d’un mateix gènere, quan fullegem catàlegs d’objectes de luxe, de bosses o perfums, que són els objectes que poden comprar les dones que tenen criades. El llibre manté el to luxós dels catàlegs de publicitat de productes de luxe i posa en qüestió dos models femenins que han conviscut i segueixen vius encara en el present, malgrat les reivindicacions feministes.

‘Genèric intencionat’

Aquest és el títol de l’exposició que la pintora i ceramista Elisenda Pipió Gelabert mostra a la Fundació Felícia Fuster amb una presentació de Marta Pessarrodona. Genèric intencionat són paraules que l’escriptora empra entre parèntesi quan escriu en femení. L’obra que compon aquesta exposició està escrita en femení, no només perquè empra paraules i fragments de versos de poetesses com Montserrat Abelló. un “... tota una altra cosa...” que pul·lula enmig del blanc, sinó perquè es refereix sempre a les dones, així, en plural. Enmig d’un blanc orgànic i rugós, que sovint contrasta amb el blanc llis i brillant, hi trobem l’article les que segueix un fil fràgil negre. Un quadrat recorda el domus, la casa, l’espai domèstic, una altra pintura ens transporta als pergamins amb històries no escrites i silenciades de les dones. Són pintures blanques, austeres, immaculades, on s’escriuen les febleses de les dones que finalment no són tals febleses, sinó fortaleses intermitents. En la matèria d’aquest blanc l’espectador/a pot completar el discurs, afegir-hi les pròpies vivències, ja que el quadre s’ha convertit en un espai d’escriptura i de lectura.