dVd / Blu-ray
Bernat Salvà
Tres anuncis i dos Oscar
Pràcticament desaparegut del paisatge de Hollywood, el western rebrota de tant en tant en pel·lícules aïllades, sovint reformulacions actuals del gènere. En vam tenir un excel·lent exemple l’any passat amb Comanchería, i també s’hi pot considerar Tres anuncios en las afueras, un film guardonat amb dos Oscar d’interpretació d’aquest any, per a Frances McDormand, que va obtenir la seva segona estatueta com a millor actriu, i Sam Rockwell, millor actor secundari. La pel·lícula té alguns trets habituals al gènere: un poble violent de l’Amèrica profunda, un xèrif incapaç de posar-hi ordre, una dona que reclama justícia... Però l’adscripció als anomenats neowesterns ve també pel referent de la protagonista, Mildred Hayes. “Em vaig fixar molt en John Wayne, a grans trets, ja que realment no hi havia cap icona femenina en la qual em pogués fixar”, va explicar Frances McDormand. “Està més en la tradició de l’home misteriós típic de l’spaghetti-western, que va caminant pel centre del carrer amb les pistoles a les mans i que es carrega tothom, encara que crec que és important que l’única arma que usa Mildred és el seu enginy.”
El cineasta anglès Martin McDonagh, responsable de dos títols poc coneguts, Escondidos en Brujas i Siete psicópatas, va escriure i dirigir aquest film a partir del personatge de Mildred i les tres tanques publicitàries que lloga a Drinkwater Road per denunciar que no s’investiga la violació i assassinat de la seva filla. “Vaig decidir que la compradora dels anuncis seria una mare enfurismada, i des d’aquí les coses es van escriure pràcticament soles”, recorda McDonagh, que descriu la protagonista com “una persona forta, decidida i irada, tot i que també està trencada per dins”.
El director es va inspirar en el típic heroi de western que es baralla amb tothom, però no en el dels clàssics del gènere de bons contra malvats, sinó els títols crepusculars com Centaures del desert. Els personatges són complexos: Mildred no té una conducta irreprotxable; l’opinió que té l’espectador de Dixon (Sam Rockwell) canvia a mesura que avança la trama i Woody Harrelson encarna un xèrif amb els seus defectes, però lliurat a una batalla contra un càncer mortal que ressalta la seva vessant humana. Es pot empatitzar amb tots ells, un mèrit que és patrimoni dels grans guions i interpretacions.