“La joia del museu és la farmàcia barroca de l’abadia de Nájera”

Des dels anys vint que ocupa un espai de l’empresa Laboratoris Cusí, que abans dels anys cinquanta s’havien dit Laboratorios Norte de España. El museu arriba al mateix temps que l’empresa s’instal·la al Masnou. El format actual del museu data dels anys cinquanta.

El museu té dues jornades de portes obertes cada any, una es fa demà dissabte i l’altra el 20 d’octubre. Hi pot accedir tothom que ho vulgui amb reserva prèvia. A més, es poden concertar-hi visites de grup i també hi ha visites institucionals. Cada any passen pel museu unes 700 persones.

Van arribar de Figueres, on ja tenien un laboratori. Joaquim Cusí i Furtunet va començar l’any 1902 en una petita farmàcia que feia fórmules magistrals. El negoci va anar evolucionant i l’any 1914 ja tenia una cinquantena de persones que treballaven amb ell a Figueres. Va apostar per l’especialització en una època en què la majoria de laboratoris eren generalistes i va triar l’oftalmologia, i més tard el negoci es va ampliar a la dermatologia. La pomada oftàlmica d’òxid groc de mercuri va ser el producte que va catapultar el negoci. Arran de les afeccions oculars causades per la Primera Guerra Mundial va començar a exportar a tot Europa, part d’Àsia i Amèrica del Sud. L’any 1925 es va traslladar al Masnou per estar més a prop de Barcelona, on hi havia els oftalmòlegs més prestigiosos i la universitat.

Sí, ell era un innovador i un gran mecenes i col·leccionista, sobretot de temes farmacèutics. Va començar a col·leccionar morters i ceràmica, però la seva dèria era aconseguir una farmàcia antiga sencera.

Sí, va saber que a Nájera, a la Rioja, hi havia una farmàcia en venda que havia estat de l’abadia benedictina de Santa Maria la Real. Quan va arribar la desamortització, el monestir va caure en desgràcia. L’últim monjo apotecari va desmuntar la farmàcia, d’estil barroc del segle XVIII, i se la va endur a casa seva, on va exercir d’apotecari, però va caure en desús i va acabar abandonada en unes golfes fins que Cusí la va comprar per 25.000 pessetes poc abans de traslladar el negoci al Masnou.

Conté tots els elements d’una farmàcia conventual: la ceràmica, el pots de vidre per als líquids, molts calaixos de fusta amb els noms dels medicaments en llatí, els llibres de consulta... Cusí ho va comprar tot i va adaptar una sala dels laboratoris per fer una recreació de la farmàcia original sense saber ben bé com estava distribuïda.

La peça més antiga del museu és un morter d’alabastre de 1520 i també hi ha un llibre del mateix any. Hi ha peces de diferents tipus de ceràmica de diferents èpoques i procedències. Exposem una petita part de tota la col·lecció. També tenim un fons de prop de 4.000 ex-libris antics, una de les col·leccions més grans de Catalunya, juntament amb la de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Sí, tenim una biblioteca amb volums des del 1520. Els més valuosos són dels segles XVI, XVII i XVIII. Són llibres de farmàcia i de medicina antiga i botànica.

Vaig entrar a treballar a l’empresa l’any 1979 com a director de control de qualitat, vaig arribar a ser director tècnic. Quan em vaig jubilar, el 2007, com que pertanyia a la Reial Acadèmia de Farmàcia, em van proposar ser el conservador del museu.

En aquest moment som quatre persones que ens dediquem a ordenar i tenir cura de les col·leccions. De vegades cedim peces que ens demanen per a exposicions. Ara mateix hi ha una peça cedida a Teià per a una exposició de Maridatge dels Sentits. També al Museu de Llívia o al Museu Balvey de Cardedeu.

Els laboratoris pertanyen a la multinacional suïssa Novartis, que ha assumit el compromís que va signar la família Cusí amb Alcon, anterior propietària. L’empresa s’ocupa del manteniment i la vigilància mentre que la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya n’és la propietària.

El compromís és que el museu es quedi al Masnou. Tenim una bona relació amb l’Ajuntament. Si algun dia Novartis marxés, segur que es trobaria una altra ubicació al municipi. És un museu de primer ordre.