“La mirada sobre el patrimoni canviarà i serà contemporània”

És una aposta decididament política de l’alcalde, Ramon Royes. I alhora era inevitable que Cervera s’hi volgués acollir, perquè una de les fortaleses que defineix la ciutat és la gran quantitat i alta qualitat dels actes culturals que hi tenen lloc habitualment. És així en els camps de la cultura popular, amb moltes entitats reconegudes que hi treballen. Cervera també organitza festivals de referència, com el de Pasqua o recreacions com la Passió Medieval. La ciutat té una fortalesa cultural que no és freqüent en d’altres de la nostra mida. I s’ha tingut la valentia de demanar-ho.

Sí, sols dura un any i no té cap pressupost vinculat. És fruit de la iniciativa privada d’una fundació, però s’ha consolidat i és reconeguda per la Generalitat. La capitalitat ha agafat prestigi i moltes ciutats la busquen. Estem buscant el pressupost –que hem calculat en 300.000 euros, entre les aportacions de la Paeria, d’altres administracions i patrocinis privats– que ens ajudi a construir-la. Per començar, la capitalitat ha de servir per projectar Cervera a fora i per vendre’n la fortalesa cultural. I també per creure’ns que estem fent coses de primer nivell, i podem parlar de tu a tu amb qualsevol altre. Busquem travar la cohesió d’identitat. La capitalitat és també una excusa per consolidar estructura interna cultural amb les entitats.

Quan vam començar a dissenyar el calendari, ens vam trobar que amb el que ja es fa habitualment, ja teníem el programa, però hem volgut anar més enllà. Per això es va crear aquest comissariat tècnic, del qual en formo part juntament amb l’Estefania Balcells, del Conservatori de Música. Hem contractat un extern, el Marc Comes, que ja ha estat director artístic de la capitalitat cultural de Vic, per fer-ne la coordinació. També hi ha l’alcalde i el regidor de Cultura. També hem creat una comissió de seguiment, formada per l’equip de govern, l’oposició i membres d’entitats de la ciutat, així com representants de Torà, Torrefeta i Florejacs, Guissona, Sant Guim i Estaràs.

Una és la promoció de la producció pròpia. És a dir, tot allò que es pugui fer aquí no cal encomanar-ho fora: la programació també ha de tenir un impacte econòmic a la ciutat i en els seus professionals. Això ho cuidarem moltíssim. Una altra línia és la promoció local amb vocació universal. Parlar del que passa aquí no és localisme, perquè les petites coses són les que construeixen la gran història. En aquest sentit posem altaveu a les veus més silenciades. La perspectiva de gènere serà important, i també la de les persones que procedeixen d’altres cultures o grups que mai han tingut l’hegemonia social. L’altre eix és el de la mirada contemporània: volem explicar el nostre patrimoni en clau contemporània, i que connecti amb tots els públics.

Sí, però la mirada sobre el patrimoni sí que ha de canviar, per tal de permetre’ns fer lectures més actuals. Pretenem crear diàlegs amb el patrimoni que ens permetin donar-li més valor. Volem donar-lo a conèixer des d’una nova perspectiva, amb el llenguatge de l’art contemporani, treballant amb artistes de la comarca i també de fora.

Al febrer, des del comissariat es va convidar a una reunió a totes les entitats i particulars que hi volguessin participar, i van venir 28 entitats. S’han fet diferents taules per fomentar la participació i amb les conclusions hem començat a encaixar projectes. El web de la Paeria també recollia propostes i n’ha rebut una seixantena.

Entre altres, “Moments Únics, Espais Màgics” que promociona els espais poc visibles a través de petits tastos que creen itineraris. “Artèria” de promoció econòmica al carrer Major. O un tastet de la futura la creació del Museu de la Catalunya Barroca, amb l’exposició d’obres cedides pel MNAC a la Universitat. I la creació futura de la Casa de la Festa, amb la incorporació de noves cultures. El 2019, hi haurà unes 40 noves activitats organitzades exclusivament amb motiu de la capitalitat.