“L’Aquelarre del foc s’encamina a conviure amb el món submarí”

Sempre intento buscar algun referent per poder estirar el propi protocol que ja té la festa, amb punts molt fixats: la sortida de la festa amb l’encesa de la universitat a les onze de la nit, l’aparició del Mascle Cabró a les dues de la matinada i l’Escorreguda, a les quatre de la matinada. Això cada any ha de passar, però cada any pot fer-ho de manera diferent. Enguany, hem triat el mite de l’Atlàntida i ens encaminem cap a un Aquelarre submarí. L’aigua haurà de conviure amb la festa de foc. És un mite suggeridor i amb una línia argumental que podem estirar en l’àmbit artístic.

Després de quatre dècades d’existència, l’Aquelarre té com un dels grans pilars el foc, juntament amb la música. Sí, és clar, al final és estiu i és Mediterrani. Intentarem posar-ho tot dins la cassola i remenar-ho bé... A la Segarra som molt de secà, però al final aquest estiu tanta pluja potser se’ns ha pujat al cap [riu].

Aquest és el gran repte i el que fa força complicat passar al capdavant de l’Aquelarre. Sí que hi ha uns elements que es repeteixen i són aquests protocol·laris que comentava abans, arrelats en la tradició, però també defensem que cada any l’Aquelarre ha de ser diferent, nou. La gran dificultat és com fer conviure la tradició i la innovació. I és complicat, perquè cada any són els mateixos espais, entitats, que ho fan possible.

En principi, a banda de l’espectacle central que es renova, els espais musicals del programa. Enguany, amb l’Elèctrica Dharma a la plaça Major, que veiem amb il·lusió perquè l’esperit de la festa i la seva música conjuguen molt bé. Una cosa que sovint s’oblida és l’Aquelarret, la festa dels petits. Se celebra el mateix dia a la tarda i està pensat perquè el públic familiar vingui a Cervera a viure i conèixer l’Aquelarre. La trobada de bestiari i el primer espectacle comença ja el divendres i la festa es tanca el diumenge, amb la cloenda de la fira es posa el punt final.

Diria que feia uns vint anys que la portava Joan Albert Cuadrat, juntament amb Montse Ortiz. Enguany, per motius professionals i per tancar etapes, ha decidit fer un pas al costat. Òscar Celeiro ja treballava amb Joan Albert, així que la línia serà continuista. Enguany, l’objectiu és consolidar i que tot funcioni bé. Mantenim l’obertura de la fira el dissabte al matí, que vam estrenar l’any passat. La fira va creixent de mica en mica i ens va donant, al centre de la ciutat, un punt on tot el dia hi ha Aquelarre. Es venen tot tipus de productes esotèrics, menjars, i també s’organitzen tallers i conferències.

Neix de la voluntat del mateix Festival Cruïlla de tenir una mica de representació de l’Aquelarre. A nosaltres, ens fa molta il·lusió poder sortir de Cervera i mostrar-lo. Serà el 13 de juliol i hi participaran unes 150 persones. L’espectacle tindrà una durada màxima de 20 minuts, a quarts d’onze de la nit. Serà un tastet de l’Aquelarre: hi haurà els Diables Carranquers, entitats cerverines i Alea Teatre, que dirigirà l’espectacle. Serà una barreja d’elements de la festa, que ens sigui un bon aparador i estigui en consonància amb la grandesa del mateix festival.

No. Utilitzarem elements que ja han sortit en Aquelarres anteriors, buscant l’essència del que acostumem a fer. Però per exemple no apareixerà el Mascle Cabró, perquè sols surt a Cervera. Hi haurà diables, estructures gegants, percussió, música...

Hi ha gent que s’agafa les vacances per a la setmana de l’Aquelarre. Aquí molta gent ja ha nascut amb la festa. És genuí: conviuen quatre o cinc escenaris musicals, pólvora, cultura popular, la fira, cercavila i la decoració de la ciutat.

Se m’escapa. És més cosa dels polítics. No ho fem per títols. L’Aquelarre ens funciona amb el cor. Aquestes coses arriben amb el temps, si es volen.