Barroc recuperat

Les recentment acabades obres de rehabilitació integral de l’església de Sant Serni de Meranges han posat al descobert unes pintures barroques de rellevància. Tota la nau està decorada amb pintures d’aquesta època. No obstant això, la intervenció que s’hi ha dut a terme s’ha centrat en la rehabilitació integral del temple, tant de l’interior com de l’exterior, i es deixa per a més endavant la recuperació total d’aquestes pintures, quan hi hagi pressupost. Ara per ara, se n’han posat al descobert dos fragments. El més gran és el que hi ha a la volta de sobre l’altar, i l’altre és a la part posterior de la nau.

L’alcalde de Meranges, Esteve Avellanet, ha manifestat que aquestes pintures barroques són un atractiu més d’aquesta església, que ja té la qualificació de monument històric i cultural, bàsicament pel seu campanar, que és un exemple prototípic d’aquella zona del Pirineu.

Les obres s’emmarquen en el programa Romànic obert, impulsat conjuntament per la Generalitat i l’Obra Social La Caixa, i han comportat una inversió de 130.000 euros. També hi ha col·laborat la Diputació de Girona, amb 10.000 euros més.

El projecte és dels arquitectes del servei de Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura, que ha disposat de la col·laboració del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya per als treballs efectuats en les pintures murals. Aquest projecte de restauració ha tingut en compte tant l’exterior com l’interior del monument. L’actuació ha permès intervenir per pal·liar les problemàtiques més greus, com eren les humitats i la degradació dels paraments, així com adequar l’església al bon funcionament i, a la vegada, conservar i posar en relleu el patrimoni arquitectònic i artístic.

En concret, a l’exterior s’ha fet un drenatge perimetral i s’ha millorat l’evacuació d’aigües per reconduir-les a la xarxa de clavegueram existent. S’han reintegrat i consolidat els paraments de l’absis i s’han dut a terme arranjaments puntuals a les cobertes. A l’interior, on no s’havia intervingut des de la dècada dels setanta, s’ha pogut actuar gairebé de forma integral.

Esteve Avellanet ha explicat que l’església va experimentar una important degradació l’any 1976, quan tècnics del Ministeri de Cultura van projectar la millora dels elements romànics. “Van tirar a terra tot allò que no era romànic, sobretot el cor, cosa que va indignar els veïns”, ha lamentat Avellanet. Des d’aleshores s’havia actuat molt poc al temple, excepte quan es va arreglar la coberta, amb la participació de l’Ajuntament.