La mare, la Lola i la sirena
Clara Bonfill estrena el disc ‘L’altra cara de l’havanera’, en què dona veu a les dones
La cantant i periodista garrotxina Clara Bonfill –Clara Sánchez-Castro Bonfill en el DNI, fins ara simplement Clara en el món de la música– presentarà demà, dissabte, el seu tercer disc, L’altra cara de l’havanera , a l’auditori Viader de la Casa de Cultura de Girona (20 h, 3 euros). Hi actuarà amb gairebé tots els músics que han participat en el disc: Marc Mas, piano i direcció musical; Pedrito Martínez, contrabaix –en el disc també el toca Mònica Serra– i un quartet de corda: Frédéric Descargues i Helena Muñoz (violins), Joan Fèlix (viola) i François Ragot (violoncel).
“El món de l’havanera és molt masculí, simplement perquè és un gènere que va néixer a les tavernes entre mariners i pescadors, i per això les dones gairebé sempre apareixen a les havaneres com les pàmfiles que esperen els seus homes o com a sirenes i taverneres vistes com a objecte de desig, sense una veu pròpia. Aquí va aparèixer el meu ofici de periodista, quan vaig començar a imaginar què pensaria la dona d’El llop de mar i vaig compondre la seva rèplica, La pell freda”, explica Clara Bonfill. De fet, tot el disc està estructurat com un espectacle en què les adaptacions de temes clàssics, amb nous i imaginatius arranjaments, com ara Mare, vull ser pescador, Mariner de terra endins i Lola, la tavernera, van immediatament seguides de les seves respectives visions femenines: Eres tan petit, fill meu –en la qual també canta Josep Bastons, coautor de diversos temes, com també és el cas d’Antoni i Marc Mas–, Pastor de mar enllà i El tango de la Lola. “Les dones de les meves cançons estan passades pel meu filtre i tenen molt de caràcter, i els homes que hi surten les estimen com a mi m’agrada que m’estimin. Jo no faig havaneres femenines, però sóc una dona”, explica Clara Bonfill , que ha volgut que en el disc hi estiguessin representats “tots els gèneres de la cançó de taverna: la jota, el tango, el valset...”