Entrar al mapa

La Fundació Mascort de Torroella dona a conèixer una de les millors col·leccions cartogràfiques en mans privades de Catalunya en una exposició que reuneix més de 160 gravats dels segles XVI al XIX pertanyents a les escoles europees més representatives. El conjunt permet familiaritzar-se amb l’evolució del territori, reviure escenes històriques, descobrir missatges inesperats i endinsar-se en un món pluridisciplinari insospitat, segons subratlla la comissària, Inés Padrosa, arxivera i bibliotecària del Castell de Peralada. La col·lecció, reunida al llarg dels anys pel president de la fundació, Ramon Mascort, reserva un espai destacat a les obres de l’enginyer militar francès Sébastien de Beaulieu, que amb Les glorieuses conquestes de Louis le Grand (c. 1694), formades per 39 gravats, va divulgar per primera vegada algunes de les representacions més antigues que es conserven de Roses, Girona, Lleida o Barcelona, la majoria fruit de conflictes bèl·lics com ara la guerra dels Segadors, la dels Nou Anys o la de Successió. Són imatges, doncs, propiciades per l’estratègia militar i, de retruc, per la visió política del territori, com revelen els desconcertants mapes francesos que situen els Pirineus al sud i l’Ebre al nord, en concordança amb la perspectiva del país veí, com si de fet ens observés amb desdeny des de les altures.

L’origen de la cartografia és quasi indestriable de les campanyes de defensa i conquesta militar, però no és l’única modalitat que va contribuir a refinar-ne l’art. A La cartografia de la col·lecció Mascort. Escenes de la història, les obres s’han agrupat en diverses temàtiques: les que tenen relació amb el Mediterrani i la península Ibèrica; els insularis i les cartes nàutiques, entre els quals hi ha una imatge de Palamós del segle XVII i una altra de l’Estartit del 1889; les que representen el teatre de la guerra i les places fortes, i els que documenten específicament l’evolució de la imatge de Catalunya, amb més d’una cinquantena de mapes datats entre 1605 (el primer que va ser inclòs en un atles, de Vrients) i 1798 (obra de Ludwig Güssefeld).

El muntatge es complementa amb diversos atles històrics, com ara Curioses Staats und Kriegs Theatrum (1730), de l’alemany Gabriel Bodehner, i el popularment conegut com el Petit Beaulieu (1662). El laboriós treball de recerca d’Inés Padrosa, que serà recollit en un complet catàleg, ha fet aflorar també la complexitat de la mateixa creació cartogràfica, en la qual intervenien cartògrafs, geògrafs, dibuixants, gravadors, editors i impressors. La minuciositat d’aquest treball del tot artesanal es posa de manifest en el fet que en molts casos es requerien cinc planxes per a un sol gravat.