Amb ADN feminista
Gemma Lienas guanya el 38è premi BBVA Sant Joan amb l’obra ‘El fil invisible’, una novel·la amb protagonisme femení, tres trames, tres èpoques i tres espais
Ahir al vespre es va lliurar a Gemma Lienas el 38è premi BBVA de prosa literària en un acte que va tenir lloc al Saló Modernista de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859, a la capital vallesana, presidit pel president del Parlament, Roger Torrent.
Al matí va tenir lloc la roda de premsa per poder-ne parlar amb més calma amb l’autora. El fil invisible és el títol de l’obra que Edicions 62 publicarà a principi de setembre, durant la Setmana del Llibre en Català. Per aquesta obra, d’unes 350 pàgines, Lienas ha rebut 35.000 euros lliures d’impostos i a banda de drets d’autor.
Joan Carles Sunyer, director de la Fundació Antiga Caixa de Sabadell 1859 i secretari sense vot del jurat –format per Carme Riera, Jordi Coca, Pere Gimferrer, Giuseppe Grilli i Rafael Vallbona–, va detallar que en aquesta edició “s’hi han presentat 44 originals, dels quals 37 han estat novel·les”. Per Sunyer, “Gemma Lienas, tant en ficció com en noficció, s’ha distingit per la defensa de gènere, per la lluita feminista”, cosa que en l’obra guanyadora també es fa evident. “El fil invisible és una obra d’intriga enllaçada amb una història científica i feminista apta per a un públic ampli, del lector de best-seller lleuger al lector més exigent”, va afirmar Sunyer.
Per Xavier Llinares, director territorial per Catalunya del BBVA, els premis culturals que patrocinen –nou en total– “pretenen ser una palanca i un estímul per als creadors del país”.
Jaume Ribera, president de la Fundació Antiga Caixa de Sabadell 1859, va recordar que el premi, “creat per Caixa Sabadell el 1981, tenia un objectiu encara ben vigent: treballar en favor de la llengua i de la cultura catalanes”.
És el tercer premi més ben dotat en català. En 38 anys s’hi han presentat 1.832 originals. En quatre ocasions s’ha declarat desert. El percentatge d’originals de dones és d’un 35%. Dels 34 premiats, només hi ha hagut 7 dones: Margarida Aritzeta (1982), Olga Xirinacs (1990), Maria de la Pau Janer (1993), Ada Castells (2012), Najat El Hachmi (2015), Carme Riera (2016) i, aquest any, Gemma Lienas.
Abans de donar veu a la premiada, va ser el torn d’Emili Rosales, director editorial de Grup 62: “Aquest premi compleix dos requisits fonamentals: el reconeixement per a l’autor i l’impuls de l’obra guanyadora. Prova d’això és que Rafael Vallbona, el guanyador l’any passat amb La casa de la frontera, ha estat un dels més venuts de la temporada.”
Gemma Lienas, nascuda a Barcelona el 1951, ha publicat més de 80 títols, molts de literatura infantil i juvenil, com ara la sèrie protagonitzada per la Carlota, però també d’adults. Ha guanyat premis com el Ramon Llull, l’Andròmina i el de la Unesco per la tolerància, i ha estat traduïda a onze llengües, com ara el xinès, l’alemany, el francès, l’italià i el serbocroat.
El primer que va declarar ja ho mostrava la seva expressió feliç: “Estic molt contenta d’haver guanyat perquè és un premi prestigiós i es preocupa per ser un pont fins al lector.” I hi va afegir: “Carme Riera per mi és un referent, una mestra.” És lògic sentir-se orgullós quan algú a qui admires et premia.
El fil invisible, un cop desenredat, mostra “un misteriós secret familiar de la protagonista sumat al paper d’una dona científica de la segona meitat del segle XX, Rosalind Franklin, que va estudiar la doble X de l’ADN humà”, va explicar Lienas.
Remedios Varo, pintora surrealista mexicana d’origen català (1908- 1963), “va estar a l’inici de la novel·la –explica Lienas–, tot i que el seu paper va perdre protagonisme. El títol està basat en un quadre seu, Armonía, en què Varo planteja el fil que uneix tot l’univers al qual jo afegeixo el que uneix les quatre generacions de les dones protagonistes”.
Tres trames, tres dones
L’obra té lloc en tres èpoques i espais. Per una banda la Júlia, de 31 anys i guionista de documentals de ciència, marca el present de l’obra, el 2009 i a Barcelona. Visita l’illa bretona de Batz per celebrar els cent anys de la besàvia Yvonne, a qui no coneix. Troba uns àlbum familiars que la fan indagar en el passat de la família i descobreix què va passar durant l’ocupació nazi. “Un secret que esdevindrà una recerca sobre la seva identitat.”
La tercera trama té lloc a l’Anglaterra dels anys 1951-53 i està narrada en format de guió, el que la Júlia escriu sobre Rosalind Franklin (Londres, 1920-1958), “que va tenir un paper important, mai prou reconegut, en el descobriment de l’estructura de l’ADN”.
Es va documentar durant cinc anys –des del 2009– en temes com ara la descoberta de l’ADN, genètica, la Segona Guerra Mundial, l’ocupació nazi de la Bretanya... “Vaig triar com un dels escenaris l’illa de Batz perquè volia una illa que hagués viscut l’ocupació nazi. A més, el meu paisatge familiar és francès perquè ma mare ho era i hi he viscut molt, a França. I, a sobre, vaig saber que Franklin hi va estar, a Batz. Tot quadrava.”
“També hi ha una visió sobre la maternitat. Al llarg de la història les dones no hem pogut triar ser mares. Ara sí que es comença a poder triar i mostro aquesta nova realitat des de diferents perspectives femenines”, hi afegeix. I, sobre la part científica, comenta: “El meu marit és físic i sempre estic envoltada de científics. Un d’ells ha revisat l’obra per evitar que hi hagi errors.”
Finalment, quan li van demanar per la seva etapa de parlamentària per Catalunya Sí que es Pot, Lienas va confessar: “A casa em diuen «au carronyaire», però jo crec que soc recicladora... Tot i això, dubto que mai faci una novel·la de tema polític.”