Vacuna del consumisme gratuït

Hi ha obres de teatre que serveixen d’antídot social (en una pneumònia cal reforçar les defenses amb medicament) i altres que són vacunes (ensenyen el cos a lluiar contra la malaltia). Morpheo 115 funciona com el segon cas: en comptes de fer una barricada en contra del capitalisme, se serveix de les seves armes per evidenciar el perill de perdre la llibertat creativa. Guillem Gefaell, ànima de Kolmanskop i que ja havia estat un dels puntals del desaparegut Projecte Nisu, és el dramaturg i alhora personatge que es veu imbuït per la seducció de la publicitat, Morpheo 115 juga al món dels somnis. Als dels viatges nocturns surrealistes i als dels desitjos. Amb una posada en escena en clau de thriller, una mena de James Bond baixa al seu infern procurant retrobar la seva història i mirant de mantenir-la tot i els persuasius cants de sirena de les dues noies Bond seduint-lo amb els seus balls sinuosos, insinuants. El capitalisme és magnètic: des de la caiguda del Mur de Berlín (que va suposar la fi del comunisme més autoritari i la fi de la Guerra Freda amenaçant) el paradigma Est-Oest va desaparèixer. Ara, el capitalisme és aquell nou déu que la majoria té com a referència i que dificulta les altres opcions més solidàries.

La proposta fuig del realisme. Amb contrallums, un escenari folrat de capes de plàstic que tanca els actors en espais molt reduïts, imagina un film d’agents secrets. El cas d’un home que li esborren la memòria, tot i que ell va recuperant parts del passat i fent-ne un trencaclosques apedaçat. La publicitat ha aplacat la creació, ja és impossible la idea pura, l’acció generosa i desinteressada en aquest escenari. Morpheo115 inocula una imprescindible vacuna de lucidesa.