“La música és un bon vehicle per difondre la força de la poesia”

Al Poesia i + juguem amb tres elements clau: l’esperit de Palau i Fabre que propicia la combinació de les arts, el paisatge privilegiat del Maresme i l’altre, justament, són les nits de juliol, que l’impregnen de caràcter. Presentem propostes pensades per a aquest context.

A priori, les primeres passes són difícils. Un cop es van teixint complicitats ens adonem que pot ser molt més fàcil i es poden fer coses que en una gran ciutat serien més complicades.

Primer de tot busquem la complicitat dels ajuntaments que tinguin ganes de fer una proposta cultural diferent, de buscar tota mena de públics a partir de la poesia i la força de la paraula dita. En general ens ha resultat fàcil trobar aquestes complicitats. Hem connectat amb Alella, que ja té un festival, l’Espais de Poesia. Ens semblava interessant vincular els dos festivals i poder sumar per aconseguir un eix poètic al Maresme. Busquem espais especials i cada any intentem millorar-los, que siguin acollidors, amb bones condicions tècniques i petites descobertes.

La voluntat de Palau i Fabre, el fundador del festival, era interessar-se per la creació en un sentit molt ampli. És per això que des de l’inici el festival ha combinat poetes, artistes i creadors d’altres disciplines: arts escèniques, dansa i música, amb la voluntat de fer entendre que la poesia no té un únic vessant perquè la paraula dita no es pot entendre deslligada d’altres àmbits de la creació. També és una manera de barrejar públics i propiciar encontres inesperats.

La proposta parteix de l’exposició de Miquel Barceló que es podrà veure durant tot el festival a la seu de la Fundació Palau. És un diàleg entre Barceló i Palau, que es coneixien i tenien molt bona relació. A partir d’aquest diàleg en proposem un altre, que és aquesta performance a la posta de sol el divendres 6 de juliol, amb Miquel Barceló i Pascal Comelade, un músic molt avesat a la poesia que ja ha tocat al festival i que ens fa molta il·lusió que hi torni.

Tenim la sort de poder comptar amb molta complicitat dels artistes perquè els que coneixen l’espai els agrada fer alguna cosa especial. Aquest any l’Enric Montefusco ha preparat un solo en què anirà recorrent cançons i textos que ha anat publicant. Maria Coma hi farà un dels pocs concerts a Catalunya. A la cloenda, tindrem Ferran Palau amb el Petit de Cal Eril, tots dos havien passat pel festival i faran una nit de pop metafísic amb algunes sorpreses per al públic. Tenim la sort de ser un festival que permet la connexió entre públic i artistes, sense grans distàncies i amb condicions ideals per deixar-se endur.

La música és un bon vehicle per difondre la força de la paraula i de la poesia. Som una bona demostració que molta gent està molt més a prop de la poesia del que pensa. Tenim la sort de tenir una escena musical molt interessant que està generant propostes potents i amb molta energia poètica.

Crec que hi ha una voluntat molt clara des dels inicis d’apropar-se a públics molt diferents. La poesia és com la música o el teatre, hi ha propostes per a tothom i cadascú ha de trobar la porta d’entrada. Crec que ja hem deixat enrere la idea que la poesia és minoritària. El més destacat de l’escena poètica és la vitalitat i tot el públic interessat. És responsabilitat de festivals com el Poesia i + anar-los a buscar i ampliar públics fora de Barcelona, crear una xarxa de públic que al Maresme ja hi és.

Coincidint amb el mundial i amb el circ futbolístic a la televisió, volíem continuar amb el nostre lema, Més poesia, si us plau. Reivindiquem la passió i, de la mateixa manera que altres àmbits de la creació s’apoderen d’elements de la poesia, ens semblava interessant poder fer el doble joc i apropiar-nos d’elements del futbol.

Crec que tenim la continuïtat garantida. Veient com s’hi bolquen els municipis, ja formem part del patrimoni del Maresme. Es va difícil pensar en un estiu sense Poesia i +.