Kevin Ruiz ja vola en solitari
L’excantant del grup La Perdiu Spencer publica l’interessant ‘Breve rayo’, un disc “més obert i amb un toc espiritual”
Surt una nova proposta musical de l’aparentment inesgotable escena bisbalenca: Kevin Ruiz (1992), que va ser cantant del ja extint grup La Perdiz Spencer (LPS), ha debutat en solitari amb un àlbum de vuit cançons titulat Breve rayo . El raig potser és breu, però no ho ha estat la gestació de les vuit cançons que conté aquest disc, enregistrat sense presses al llarg d’un any i vuit mesos, als Cardamomo Studios dels germans Jordi i Emili Bosch Molina, tots dos antics components de La Perdiu Spencer , que ara formen part de Medusa Box i també toquen a Breve rayo el baix i la guitarra, respectivament. De fet, en el disc de Kevin Ruiz també participa un altre antic component de LPS, el bateria i percussionista Oriol Tonietti. L’equip que ha gravat Breve rayo es completa amb Edu Frigola (Acció), que ha tocat sintetitzadors i teclats i, puntualment, el saxòfon. El disc ja està disponible des de fa unes setmanes a les principals plataformes digitals, com ara Spotify, Itunes i Soundcloud.
“Respecte a La Perdiu Spencer, hi ha hagut un canvi en la temàtica de les cançons que també ha propiciat un canvi en sonoritat i ritmes”, explica Kevin Ruiz sobre la seva nova etapa com a solista. “Crec que ara hi ha una energia, alguna cosa més profunda, que s’ha canalitzat a través de la música. La Perdiu Spencer partia més del camp mental i tot plegat era més experimental i caòtic. En aquell moment, intentava transformar les meves emocions i el meu caos en cançons. L’objectiu, llavors, era construir un llenguatge a partir de les coses que no entenia del meu entorn per posar-hi una mica d’ordre. Per això el disc de La Perdiu Spencer es titulava Nostre codi.”
La Perdiu Spencer es va acomiadar amb un últim concert, l’agost del 2015, després de tres anys d’activitat. En aquell moment, Kevin Ruiz ja havia començat a treballar en les cançons que acabarien a l’autoeditat Breve rayo.
Un so més expansiu
Temes amb títols com ara Paz y amor, Espacio entre vidas, Todo es una ilusión, Fluye el alma, Corazón diamantino, Nirvana, Cascada i Breve rayo ja mostren des dels títols un cert canvi de perspectiva. “Ara, gràcies al treball personal i artístic que he portat a terme els últims anys, la meva música és més oberta. Crec que la proposta de La Perdiu Spencer era més tancada, en tots els aspectes. En general, les cançons noves tenen un toc més espiritual i, musicalment parlant, tinc la sensació que tot plegat sona més expansiu, més de dins cap a fora”, afirma Ruiz.
