Repertori Fargnoli
L’Ajuntament de Girona digitalitza l’“excepcional” fons fotogràfic de Valentí Fargnoli provinent de la Fundació Ametller d’Art Hispànic-Arxiu Mas
Fa exactament cent anys, corria per terres gironines un fotògraf ambulant que es desplaçava en bicicleta carregant a l’esquena una càmera de campanya plegable, amb l’objectiu de captar escenes costumistes i documentar el paisatge i el patrimoni d’aquelles contrades. Tot i que treballava per encàrrec, era un professional de cap a peus i seves són imatges que han immortalitzat instants únics, monuments que ja no existeixen o paratges que els temps moderns han alterat completament, i que només aquelles captures ens revelen.
Des d’un grup de pescadors de l’Estartit, quan tan sols hi existien quatre barraques, que posen orgullosos a la seva barca, fins a membres d’una processó de Celrà que no amaguen el cansament d’haver de dur carregada la iconografia dels sants patrons, passant per personatges de Sant Feliu de Pallerols o Palol de Revardit fent tasques casolanes, que si no fos perquè porten barretina o parracs i que es tracta de fotografies semblaria que pertanyen a quadres del neerlandès Vermeer.
Valentí Fargnoli Iannetta (1885-1944), considerat el fotògraf de les comarques gironines més important de la primera meitat del segle XX i un dels que més han influït en l’imaginari col·lectiu, “tindria un major relleu internacional si fos francès”.
Ho afirma Joan Boadas, cap del Servei de Gestió Documental, Arxiu i Publicacions de l’Ajuntament de Girona, que fa anys que n’estudia la figura i en reivindica l’“excepcionalitat”. Entre altres fites aconseguides, Boadas va oficialitzar ahir a Girona la signatura del conveni de col·laboració entre la Fundació Privada Institut Amatller d’Art Hispànic i el consistori gironí, que té com a objectiu principal donar a conèixer i destacar el valor de les fotografies de Fargnoli custodiades a l’Arxiu Mas, de la fundació amb seu a Barcelona. L’acord consisteix en la cessió temporal de les imatges amb la finalitat que puguin ser digitalitzades al Centre de Recerca i Difusió de la Imatge ( CRDI ), que les posarà a disposició pública mitjançant el seu web. En total es tracta d’unes 2.138 fotografies datades entre el 1918 i 1923, que ja en una primera fase s’han pogut digitalitzar un conjunt de 1.334 negatius (plaques de vidre) i 1.349 còpies fotogràfiques.
Un fotògraf compromès
Valentí Fargnoli va iniciar la seva tasca com a fotògraf al voltant del 1910, exercint en diferents especialitats. El seu ventall de registres li va permetre donar resposta a multitud d’encàrrecs, que van més enllà de la fotografia patrimonial i abracen el retrat, la publicitat o el reportatge social. Com explica Boadas, és el 16 de febrer de 1918 que aquest signa un conveni que el lliga a Adolf Mas com a delegat territorial per a la confecció del Repertori iconogràfic d’Espanya, impulsat en l’època noucentista i en vista a l’Exposició Universal de 1929 per factòtums intel·lectuals com Josep Puig i Cadafalch i Jeroni Martorell.
Resulta interessant, com destaca l’arxiver gironí a partir de l’estudi de les 146 cartes intercanviades que van mantenir Fargnoli i Mas, descobrir que Fargnoli “va saber reconèixer la importància de participar en la proposta que li arribava de Barcelona, però que mai va claudicar davant qualsevol exigència que considerés injusta o que li suposés una renúncia als seus compromisos locals”. També, com remarca, va mantenir sempre la seva independència de criteri enfront d’Adolf Mas. “Les exigències del barceloní, que sovint es trobava pressionat per aquells que li reclamaven resultats, van ser quan va caldre discutides o matisades pel de Girona, que oferia una capacitat tècnica i uns resultats artístics inqüestionables”, subratlla. Això, i altres aspectes com posen de manifest la complexitat i la dificultat que representava fotografiar el patrimoni artístic en aquells temps.
Commemoració, el 2019
Acompanyada pel director de la Fundació Privada Institut Amatller d’Art Hispànic, Santi Alcolea, i el seu president, Francesc Fontbona, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va aprofitar l’acte públic d’ahir per anunciar alguns dels actes que marcaran l’any que ve, el 2019, en què es commemorarà el 75è aniversari de la seva mort. Entre els actes d’homenatge destaquen la publicació de dos llibres –un centrat en la seva figura i obra, i un altre, de Joan Boadas, titulat Fotografia en temps de Noucentisme– i una exposició al Museu d’Història de Girona que posarà en relleu la feina que s’està fent a partir de l’Arxiu Mas i el Repertori iconogràfic de Fargnoli.
