Altres

MARGARIDA ABRAS

DIRECTORA DEL MUSEU DE BADALONA

“El català, tal com el coneixem avui, es va forjar a Badalona”

El Museu de Badalona recorda amb una exposició la vinculació de Pompeu Fabra amb la ciutat on va viure 27 anys abans de marxar a l’exili, els més prolífics en la seva tasca filològica

Badalona participa de forma activa en la celebració de l’Any Fabra. Què volen mostrar?
Volem mostrar la vinculació de Pompeu Fabra amb la ciutat. Ell hi va viure molts anys, i una de les coses que ha diluït aquesta memòria és que no va morir aquí. L’any 1939 va marxar cap a l’exili. Per a nosaltres era important que Badalona destaqués en la celebració de l’Any Fabra, que commemora els 150 anys del seu naixement i el centenari de la publicació de la Gramàtica Catalana. Badalona ha acollit la inauguració de l’Any Fabra al Teatre Zorrilla i hem estat coordinant-nos per fer diferents accions. L’Espai Betúlia ha presentat la senyalització de la ruta Pompeu Fabra.
La ruta ja existia?
Sí, des del 2010, i mostra els punts on Pompeu Fabra va tenir un contacte directe. Per exemple, l’espai de l’antiga Escola d’Arts i Oficis que Fabra va impulsar i de la qual va ser el primer director. També alguna de les cases que va ocupar durant els anys de residència a Badalona.
Van ser vint-i-set anys?
Sí, hi arriba el 1912 procedent de Bilbao, quan Prat de la Riba li demana que s’incorpori a l’Institut d’Estudis Catalans per endreçar la llengua i perquè faci classes a la càtedra de català. Fabra era professor d’enginyeria química, deixa la feina de Bilbao i busca un lloc per viure-hi. Tenia tres filles i una d’elles, la Teresa, estava delicada de salut. Per això busca un lloc a prop del mar per recomanació mèdica. Es fixa en Badalona perquè li agrada. Primer s’instal·la en una fonda del carrer de Mar mentre busca casa i després passa per diferents domicilis. Fabra també va valorar la proximitat amb Barcelona perquè hi anava a treballar cada dia. La seva vida diària estava lligada al tramvia. Cada dia l’agafava fins a la plaça Urquinaona. D’això n’ha deixat testimoni el periodista i caricaturista badaloní Jaume Passarell, que explica que el trajecte durava una hora i Fabra el feia quatre cops al dia perquè al migdia tornava a dinar a casa. Fabra utilitzava aquestes estones per parlar amb la gent. Era molt observador, i això li va servir també per endreçar la llengua.
Badalona era per a ell només una ciutat dormitori?
No, va tenir molta relació amb la vida social badalonina. Era un gran esportista i va fundar un club de tennis. Va ser el primer director de l’Escola d’Arts i Oficis i va portar dues persones rellevants a la ciutat. Van ser Artur Martorell i Marcel·lí Antich, pedagogs. Antich es va quedar a Badalona i va fundar l’Escola Catalana, que aplicava sistemes molt moderns d’ensenyament, i Edicions Proa, que va néixer a Badalona. Al seu entorn es va crear una nucli intel·lectual d’una gran potència.
Com va ser la marxa a l’exili?
Va ser molt precipitada. Van cremar la biblioteca de casa seva tot i que una part del fons es va salvar. Va quedar en mans d’Esquerra Republicana i molts anys després una part del fons es va dipositar al Museu de Badalona i alguns volums de temàtica filològica van anar a parar a la UB. Fabra va marxar amb tota la família a França i després d’un periple per diverses ciutats franceses es va establir a Prada.
Durant els anys de franquisme s’oblida la figura de Fabra?
L’any 1968 Badalona ja organitza un homenatge amb motiu del centenari del seu naixement. Salvador Espriu escriu el poema El meu poble i jo per llegir-lo en aquell acte d’homenatge, però la censura no li va permetre fer-ho. Un any després, la ciutat dona el nom de Pompeu Fabra a un carrer secundari.
El reconeixement amb majúscules arriba el 2010, amb l’arribada del metro al centre?
Sí, en aquell moment es decideix posar el nom de Pompeu Fabra a l’estació de metro i a la nova plaça. És el moment de la creació de la ruta Fabra.
I ara l’exposició.
Mostra la vinculació de Fabra amb Badalona en diferents aspectes. Està feta amb fons propis i inclou peces cedides, com ara la seva raqueta de tennis.
A més d’un bust.
Sí, el que li va fer l’escultora badalonina Elisa Reverter. Estem projectant fer-ne una còpia en bronze i situar-la a la plaça de Pompeu Fabra. S’havia de fer coincidir amb l’Any Fabra, però com que el pressupost municipal no s’ha pogut aprovar, es deixarà per a més endavant. El que sí que farem és la restauració del monòlit dedicat a Fabra que es va fer el 1985 amb l’impuls d’Òmnium Cultural.
Amb tot això ja està prou reivindicada la figura de Fabra?
Encara es podria fer més. De la mateixa manera que tenim una Facultat de Medicina a Can Ruti, Badalona també podria acollir una part de la Facultat de Lingüística. Ens ho mereixeríem com a ciutat. Seria una manera de recordar que el català, tal com el coneixem avui, es va forjar a Badalona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.