La ciutat que es té i la que es vol
L’alcaldessa Ada Colau ha presentat ‘Ciutat oberta. Biennal de pensament’, que tindrà lloc del 15 al 21 d’octubre
Ahir es va donar el tret de sortida mediàtic a Ciutat oberta. Biennal de pensament, al Palau de la Virreina i davant molts mitjans atrets per l’assistència de l’alcaldessa Ada Colau, que té una presència més aviat escadussera en temes culturals. El programa definitiu no estarà tancat fins al setembre, però.
“Aquesta biennal serà un gran esdeveniment, molt, molt important, que arriba en el moment oportú i que tenim l’ambició que es perllongui en el temps, per això en parlo amb aquest entusiasme”, va confessar l’alcaldessa, que estava acompanyada del comissionat de cultura, Joan Subirats, i dels principals assessors de la biennal: la politòloga Judit Carrera, l’arquitecte Carles Muro, la directora d’Investigació d’Economia Col·laborativa de la Universitat Oberta de Catalunya, Mayo Fuster, i el geògraf, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i president del Consell Assessor del Pla de Barris de Barcelona, Oriol Nel·lo.
“Vivim un moment complicat, un canvi d’època; s’estan produint grans transformacions i les ciutats estan destinades a tenir un paper central, protagonista, privilegiat”, va afirmar Colau, que assegura que el paper que es vol tenir és “proactiu”, que els temes –ecologia, feminisme, el fenomen migratori...– “no són nous” però que cal fer el debat “obert a la ciutadania i no tancat en despatxos”.
L’Ajuntament s’aboca en aquest projecte amb tantes ganes que Colau ha donat ordres de buidar l’agenda municipal de la setmana d’octubre en què se celebraran el gros dels actes per afavorir la participació ciutadana i dels treballadors municipals.
Aquesta nova biennal, que, com va dir Joan Subirats, beu de les que s’organitzen en altres ciutats, com ara “Torí, Mòdena, Berlín, Dakar..., i del precedent del festival de filosofia Barcelona pensa”, vol relacionar les reflexions sobre el paper de la ciutat en el canvi d’època amb els grans corrents de pensament que avui debaten el futur de la democràcia, l’explosió de les diferències, els reptes del canvi tecnològic i la vigència dels models urbans avui encara predominants.
Ciutat oberta té quatre eixos temàtics: Ciutat democràtica, Ciutat diversa, Ciutat digital i Ciutat habitable per debatre temàtiques relacionades amb la cultura, la trama urbana, l’educació, la ciència, la democràcia, la tecnologia, la diversitat...
“Volem obrir el ventall ideològic i construir una biennal per a molts anys”, hi va afegir Subirats. “La ciutat permet el veïnatge entre estranys i la diversitat que accepta tota mena d’heterogeneïtats”, va assegurar, abans d’explicar que s’ha buscat un equilibri entre els homes i dones que hi participen (46 i 47, respectivament) i entre col·lectius i entitats. “Perquè es compta amb moltes complicitats, no és només cosa de l’Ajuntament o del comissionat”, hi va afegir Ada Colau.
Judit Carreras –quan tingui lloc la biennal ja serà oficialment directora del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona– va afirmar que el CCCB “ja té tradició a generar aquesta mena de pensament” però que els “encanta” fer-ho fora del seu recinte.
Plantejaran el debat “entre la ciutat de conflicte però també de civilització; la ciutat que tenim, però també la que volem” dividint-ho en tres grans blocs: ciutat paritària, ciutat refugi i ciutat de diversitat cultural plural.
Per la seva banda, Carles Muro va declarar que pretenen “evitar la frontera entre la ciutat física i la ciutat viscuda”. I Mayo Fuster va assegurar que pensen la tecnologia “no com una eina, sinó com un nou país”, que “obre noves oportunitats però també nous reptes”, i va proposar “aprofitar el coneixement que neix de la pràctica, de la recerca, de les ganes de canviar les coses”.
Finalment va ser el torn d’Oriol Nel·lo, que va comentar que, sovint, “quan debatem sobre la ciutat, la part superar el tot” i que això fa que hi hagi zones ocultes “que aquesta biennal vol fer visibles”. També va parlar del “dret a la ciutat”, que es plantejarà en cinc grans debats sobre el dret a l’habitatge, a la salut, a la memòria...
Joan Subirats va tancar l’acte comentant amb sentit de l’humor: “Hem convertit la roda de premsa en el primer acte de la biennal Ciutat oberta, omplint-la de contingut”, perquè tots sis participants van anar més enllà de desglossar el programa i van presentar les parts temàtiques de la seva responsabilitat amb l’entusiasme que va comentar l’alcaldessa a l’inici. Ara només falta que la ciutadania s’encomani de la mateixa il·lusió i de les ganes de participar proactivament.
Alguns detalls de la biennal de pensament
La que serà la primera biennal de pensament, Ciutat oberta, disposa d’un pressupost que ronda els 700.000 euros.
El gros dels 90 actes centrals es concentraran la setmana que va del 15 al 21 d’octubre, si bé n’hi haurà alguns que es perllongaran fins al desembre.
Els 71 espais on tindran lloc els actes van des del fossar del renovat, i tot just inaugurat, mercat de Sant Antoni fins al bell recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau, passant pel CCCB, el Macba, el Palau de la Música, places i carrers, museus, ateneus, sales de teatre, universitats, llibreries, centres cívics, biblioteques...
Es desenvoluparan activitats com ara debats, conferències, presentacions de llibres, sessions de cocreació, passejos filosòfics, concerts, exposicions, hackathons o maratons de hackers, tallers d’aprofundiment, activitats familiars...
Alguns dels que hi participaran, són: David Fernàndez, Laia Bonet, Roger Chartier, Guernica Facundo, Jean Louis Laville, Josep Ramoneda, Fina Birulés, Noviolet Bulawayo, Judith Butler, Henry Marsh, Eva Piquer, Francesca Bria, Evgeny Morozov, Simona Levi, Richard Sennett, Maria Sisternas, Gonçalo M. Tavares..., entre els quals hi ha escriptors, metges, arquitectes, filòsofs, fotògrafs, urbanistes, periodistes, sociòlegs, economistes, dramaturgs, científics, informàtics, advocats, poetes, matemàtics...
Els debats d’altura intel·lectual, com els que presumptament es generaran a Ciutat oberta, tenen semblances amb l’alta costura que, amb sort, marca tendència en el prêt-à-porter. En aquest cas, en la ciutadania. Fa anys, segur que algú va proposar en un acte d’aquesta mena reciclar les deixalles domèstiques separades en contenidors de colors i va semblar un il·lús. Afavorim que els dissenyadors del pensament creïn la millor moda i, d’aquí a unes dècades, ja veurem com s’ha aplicat i com de maca llueix Barcelona. O no.