El cinema Aribau Club també tanca portes
El Grup Balañá va tancar definitivament les portes de l’Aribau Club abans-d’ahir a la nit. Ho insinuava el mateix diumenge a la nit el perfil de Twitter de la sala, @aribauclub, amb un breu vídeo en què s’apagaven els llums. Un dia abans, va publicar un gif amb el popular That’s all folks (Això és tot amics), de la Warner Bros. Un portaveu del Grup Balañá va confirmar a Efe ahir que l’històric cinema, fundat el 1936 amb el nom de Cinema Dorado i rebatejat després de la Guerra Civil com a Club Doré, ha tancat les portes definitivament, seguint les passes d’altres cinemes cèntrics de l’empresa com el Club Coliseum (2014), l’Urgell (2013) i el Rex (2010).
Seu de festivals
Situat al número 567 de la Gran Via, a prop de l’edifici central de la Universitat de Barcelona, l’Aribau Club tenia actualment dues sales, que van projectar fins diumenge la producció francesa Lola Pater, amb l’actriu Fanny Ardant en el paper d’un transvestit, i Mary Shelley, film biogràfic sobre l’autora de Frankenstein. Dos exemples del tipus de cinema independent que exhibia l’Aribau Club els darrers anys, que alternava amb el seu paper de seu d’importants festivals de Barcelona com l’In-edit de documentals musicals, el D’A - Festival de Cinema d’Autor de Barcelona o el Docs Barcelona.
Les reaccions a les mateixes xarxes socials no es van fer esperar gaire. Àngel Sala, director del Festival de Sitges, deia en una piulada a Twitter “Barcelona en picat. Aquesta sala mereixeria un destí tipus Phenomena”, en referència a una altra sala de Barcelona rescatada amb èxit. Cristian Pascual, del festival In-edit, recordava en un tuit que l’Aribau Club és el local que més vegades ha acollit aquest festival (el que té més públic dels que es fan a la ciutat), mentre que al perfil del Festival d’A es mostraven “tristos” pel tancament de la sala que ha acollit el seu festival des dels seus inicis i “per la pèrdua de dues sales de cinema a la ciutat”. J.A. Bayona es lamentava també a Twitter que “tanca una de les poques sales que quedaven al centre de Barcelona” i que el gran problema del cinema és que “ens quedem sense públic”.