Llegat ‘underground’

Les èpoques de canvis polítics i socials solen venir acompanyades d’una revolució cultural. Als Estats Units, la lluita contra Vietnam i la reivindicació de la pau i l’amor –i també del trencament de les normes morals– va generar la contracultura, que en el camp de la historieta es va expressar amb el còmic underground, amb autors com Gilbert Shelton i Robert Crumb. El Maig del 68 va provocar a França el canvi de línia de Pilote, la revista que publicava Astèrix, que va passar a oferir continguts més adults que donarien peu a la creació de publicacions com Metal Hurlant, que revolucionaria el mitjà.

A l’Estat espanyol, el clima d’agitació social que portaria a la democràcia va promoure una mena de continuïtat del corrent que havia nascut a la costa oest americana. A principis dels setanta, el còmic underground es va expressar amb mitjans precaris i vendes fetes pels mateixos autors. L’underground català va aplegar a Barcelona gent de diferent procedència, com Mariscal, de València, i Nazario, d’Andalusia. Aquests autors, acompanyats d’altres com Gallardo, Mediavilla, Max, Pons i Martí, van trobar-se a El Víbora (1979-2005), una revista dirigida per Josep Maria Berenguer i apadrinada per l’editor Josep Toutain.

El Víbora, en la seva primera etapa, va representar la més lluïda expressió del còmic underground fet a tot l’Estat i que es caracteritzava per tractar sense complexos la llibertat sexual, el consum de drogues, la lluita contra l’energia nuclear, la reivindicació del retorn a la natura –amb una òptica molt urbana– i tot plegat amb una marcada actitud antisistema.

Durant força temps es venien prop de 40.000 exemplars mensuals, però si la pujança d’El Víbora va ser filla del seu temps, també els temps la van abocar a una certa decadència. En l’última etapa el motiu principal de la revista va ser el sexe, però un sexe que no tenia res a veure amb la reivindicació d’una nova moral.

Malgrat tot, La Cúpula, l’editorial que editava la revista, va saber adaptar-se i va orientar la seva línia editorial a preservar el llegat històric i a oferir obres actuals. Així es recuperen en format d’edicions integrals treballs de Nazario, Max, Gallardo i Mediavilla i Robert Crumb. També s’han reeditat autors que sortint de l’underground van ser el pròleg de la novel·la gràfica, com Daniel Clowes, els germans Beto i Jaime Hernandez i Ralph König.

Però el mèrit de La Cúpula ha estat donar continuïtat a una tradició incorporant autors plenament actuals que encaixen amb les tendències de la novel·la gràfica. Per Emilio Bernárdez, l’actual director de La Cúpula, editorial en què ha fet tots els papers de l’auca, “el que defineix la nostra línia actual es publicar de manera acurada tot alló que nosaltres creiem que és un bon producte, ai pensem si és o no comercial”. Això no treu que molts dels seus productes esdevinguin èxits, com ara la poètica Piruetas, de Tillie Walden, que en la passada edició del Saló del Còmic de Barcelona va fer una xerrada en què va explicar als assistents com obrir-se camí en el món del còmic sent dona, jove i lesbiana. Un altre èxit que ha obtingut La Cúpula és Croqueta y empanadilla, d’Ana Oncina, de qui han publicat tres títols. Delirant plantejament surrealista que acaba per ser una tendra història d’amor i amistat.

Un dels grans canvis de l’underground a l’actual còmic independent és que de la mínima presencia femenina de la revista El Víbora –Laura i Marta Guerrero en van ser una excepció– s’ha passat a un lideratge creatiu de les dones, que. a diferencia dels seus predecessors, no han de vendre als bars els seus fanzines, sinó que es donen a conèixer a les xarxes socials.

La Cúpula publica el treball de Camille Jourdy, amb l’esplèndida trilogia Rosalie Blum; Aisha Franz (Planeta Tierra); Mary M. Talbot (Sally Heathcote. Sufragista); Gabrielle Bell (Voyeurs); Ellen Forney (Majareta); Meritxell Bosch (Yo, gorda) i moltes altres autores que han fet evolucionar un còmic inconformista cridaner en una disconformitat plena d’intel·ligència i matisos en forma de vinyetes. I és que a més, La Cúpula té ara editora: Natalia Mosquera.