Crònica
Orfebreria a Sa Conca
Com si fossin les peces de la diadema que lluïa al front, Noa va oferir, diumenge al Festival Internacional de Música de Cadaqués , vint petites joies que va enfilar amb virtuosisme, elegància, delicadesa i sensibilitat. La cantant israeliana i Gil Dor van convertir el recinte de Sa Conca en un taller d’orfebreria obert a un públic que va assistir, de manera privilegiada, a la confecció artesanal d’una brillant actuació que va il·luminar la nit de la població altempordanesa. La veu i la percussió de Noa i la guitarra i els cors de Dor van impregnar l’ambient de la seva personalitat des de l’arrencada de l’actuació amb Shalom. La complicitat entre Noa i Dor, guitarrista i compositor, que treballen junts des del 1990, deriva en una fluïdesa i una serenor que potencien la seva superlativa oferta musical. El concert va estar amanit amb parlaments i apel·lacions als espectadors per part de la cantant, més d’un cop taral·lejant el seu discurs, centrats en la insistència de treballar tots junts per la pau, la convivència i l’harmonia de la humanitat. Així ho va fer en la introducció i part de la interpretació d’I don’t know, fent partícip l’auditori del desconcert i la tristesa que representa contemplar el món i veure la duresa de moltes de les realitats que veiem, com les guerres. En aquest sentit, va tenir un record especial per a l’escriptor israelià David Grossman, arran de la mort d’un dels seus fills, Uri Grossman, quan el tanc en el qual anava al sur del Líban va rebre diumenge l’impacte d’un míssil de Hezbol·là “en una guerra innecessària”. Paradoxalment, Noa va explicar que David Grossman, un dels intel·lectuals compromesos amb la causa palestina, havia compartit amb ella feia temps una reflexió en la qual es preguntava si es podia imaginar un futur en què des que una persona neix fins que mor no hi hagi cap guerra en el món.
Un dels punts culminants del concert va ser la interpretació de cinc peces curtes de Bach a les quals Noa ha posat lletra, un projecte en el qual treballen des de l’any passat i que encara no s’ha publicat que va entusiasmar els assistents. Després de repassar les problemàtiques que assolen els diversos continents a ritme d’un blues –que també li va servir per presentar el seu equip i donar les gràcies als espectadors–, Noa va tancar el concert amb un exuberant solo de percussió que va fer posar dempeus el públic, a qui, en els bisos, va regalar la interpretació d’Es caprichoso el azar, de Serrat, i l’esperadíssima La vida es bella.