Posar a ballar la Ventafocs

El festival Ésdansa de les Preses homenatjarà demà el coreògraf Manuel Cubeles (Barcelona, 1920-2017), fundador de l’Esbart Verdaguer i gran impulsor de la cultura popular catalana, en una de les “conferències ballades” incloses en el programa, que abordarà sobretot la participació de Cubeles en la pel·lícula d’animació Érase una vez..., produïda en plena postguerra espanyola. La xerrada, De la plaça a l’escenari, tindrà lloc al Centre Cultural de les Preses (18.30 h) i serà a càrrec de la documentalista Maria Pagès, que ha investigat a fons les vicissituds d’aquest film de 1950, actualment en fase de restauració, en què van confluir les aspiracions de redreçament cultural de la intel·lectualitat catalana i l’afany de connectar amb un públic ampli a través d’una adaptació del conte de Perrault La Ventafocs.

Érase una vez..., la primera producció d’Estela Films, creada el 1949, ho tenia tot a favor per convertir-se en un clàssic del cinema d’animació estatal, excepte l’Estat mateix. Els entrebancs del règim franquista a un projecte encapçalat per sectors considerats “desafectes” i la infortunada coincidència, aquell mateix any, de l’estrena de La Ventafocs de la totpoderosa Disney van ferir de mort els esforços d’un equip excepcional, en què l’historiador Josep Benet va fer de productor; el crític d’art Alexandre Cirici Pellicer, de director, escenògraf i figurinista; l’il·lustrador Josep Escobar, de dibuixant principal, i Manuel Cubeles, de coreògraf, dirigint l’Esbart Verdaguer per a les escenes de ball. “Paquita [Granados] em diu que el dissabte de Glòria Disney estrenarà La Ventafocs ací! Pànic. Benet, aclaparat. A la ràdio se n’estranyen perquè els films de Disney llargs ja no venien. És per aixafar-nos.” Ho escrivia Alexandre Cirici al seu diari el 16 de gener de 1950, poc abans que la productora catalana hagués de renunciar al títol de La Cenicienta per no enfrontar-se al gegant nord-americà, que l’havia registrat abans. A l’administració de censura, tampoc els ho van posar fàcil: qualificat de producte d’“Alta política”, no va rebre cap classe de suport oficial, ni tan sols quan va ser invitat a participar a la Mostra de Venècia, on va rebre una menció d’honor. Érase una vez... va acabar fent un pas fugaç per les pantalles, eclipsada pels fastos de Disney i els problemes de distribució, i la productora Estela, que va haver de tancar al cap de poc per un incendi, no va recuperar mai els cinc milions de pessetes que hi havia invertit. Tot i això, la pel·lícula ha estat considerada amb el temps una fita pionera del cinema d’animació català i espanyol, en gran part per la barreja d’imatges animades i l’enregistrament real de danses populars, com ara el ball dels nans d’Olot, el dels cavallins, el dels fallaires, l’Espunyolet del Berguedà o la Tirotitaina, interpretades per l’Esbart Verdaguer sota la direcció de Cubeles. Aquests enregistraments, de fet, són els únics que es conserven de l’esbart d’aquella època.

Durant la conferència que oferirà demà Maria Pagès, es projectaran alguns fragments de la pel·lícula, i l’Esbart Marboleny interpretarà en viu algunes de les danses que s’hi van incloure.