Més Velázquez que mai

Set quadres de Velázquez, set. Mai s’havien vist plegats a Barcelona. I només un d’aquests, Adoració dels Reis Mags, ja havia estat exposat a la ciutat, a l’exposició que el MNAC va dedicar a Caravaggio. La mostra Velázquez i el Segle d’Or és una de les ofertes que ofereix la temporada 2018/2019 del CaixaForum Barcelona.

Cadascun dels quadres de Velázquez, Felip IV, Juan Martínez Montañés, Esop, Bufó amb llibres, El príncep Baltasar Carles a cavall i Mart, a més de L’adoració, presidiran una sala acompanyats d’autors espanyols, com ara Ribera, Zurbarán i Murillo, i europeus, com ara Ticià, Rubens, Giordano, Claudio de Lorena, Brueghel el Vell i Van Dyck. Tot plegat permetrà veure la dimensió del Segle d’Or espanyol i el paper gairebé avantguardista de Velázquez per la manera de tractar la pintura i els temes. La mostra és una coproducció de l’Obra Social La Caixa i el Museu del Prado. Velázquez i el Segle d’Or s’inaugurarà al novembre i estarà oberta fins al març del 2019.

Abans, a l’octubre s’encetarà la temporada amb Toulouse-Lautrec i l’esperit de Montmartre, que explicarà a partir de més de 350 obres l’eclosió d’aquest barri parisenc com a epicentre cultural a final del segle XIX, on van coincidir artistes marcats per la seva radicalitat i avantguarda: pintors, escriptors o músics. Com a exemples: els pintors Paul Signac, Van Gogh i Pierre Bonnard; escriptors com ara Émile Goudeau i Alphonse Allais, i músics com ara Erik Satie. Una potència vital i creativa que anunciaria la gran vitalitat i renovació que viuria l’art al llarg del segle XX. L’exposició, que inclourà pintures, dibuixos, gravats, escultures, diaris, cartells, fotografies i objectes originals de l’època, situarà Toulouse-Lautrec al centre d’aquest moviment cultural, ja que va ser un actor actiu tant amb la seva obra com pel fet de ser un epicentre social d’aquell lloc i moment.

Si als anys deu del segle XX París bullia artísticament, als anys vint Berlín va acompanyar la capital francesa en l’efervescència d’innovació artística, però la diferència era que a Alemanya es gestava un clima polític no gaire afavoridor per als esperits lliures dels artistes. Juntament amb el Museu Nacional Thyssen-Bornemisza, el CaixaForum oferirà des del febrer de l’any vinent una àmplia retrospectiva dedicada a l’artista alemany Max Beckmann (Leipzig, 1884-Nova York, 1950), des del seu precoç Autoretrat amb la mà aixecada (1908) fins al tardà Comiat (1942). Aquest artista, d’ànima independent, és un clar exemple d’aquests anys convulsos.

En el marc de l’aliança de La Caixa amb el British Museum, aquesta temporada aterrarà a Barcelona a l’abril l’exposició Luxe. Dels assiris a Alexandre el Gran, un recorregut pels objectes de luxe entre l’any 900 i el 300 aC, en les diferents civilitzacions de l’antic Pròxim Orient (assiris, babilonis i fenicis). El director de l’àrea de Cultura de la Fundació Bancària La Caixa, Ignasi Miró, va explicar ahir en la presentació de la temporada: “El concepte de luxe en l’antiguitat no era gaire diferent del d’ara, era un senyal de poder, d’identitat, de gust. Fins i tot va arribar un moment en què les classes baixes van voler accedir al luxe i van aparèixer les còpies i les imitacions de baix preu.” Miró va dir que l’afany conqueridor d’Alexandre el Gran es devia en part al desig de posseir objectes especials d’altres indrets. Aquesta mostra es podrà veure d’abril a agost del 2019.

El juny del 2019, l’art modern serà el protagonista amb la mostra Les avantguardes històriques 1914-1945, que oferirà una relectura de les primeres dècades del segle XX a través d’una selecció d’obres procedents de la col·lecció de l’IVAM.

En aquesta exposició s’exhibiran obres de l’escultor Julio González, de Man Ray i Marcel Duchamp, i d’artistes representants del futurisme, el constructivisme i les avantguardes russes. La mostra vol fer un recorregut representatiu de les èpoques en què el somni podia ser el motor de la creació, per passar a l’abstracció i finalment a la creació compromesa amb les idees i amb la societat. Miró va destacar el paral·lelisme de l’IVAM i l’esperit de la col·lecció d’art de La Caixa que precisament tindrà una presència en la nova temporada a través de dos projectes: La pintura: el repte permanent, amb obres de Polke, Richter, Tillmans, Uslé i Tuttle, i Poètiques de l’emoció, aquesta última comissariada per Érika Goyarrola, amb peces de Bill Viola, Manuel Miralles, Colita i Pipilotti Rist. Aquesta darrera mostra és l’aposta perquè nous comissaris aportin la seva visió interpretativa de la col·lecció tot oferint nous diàlegs amb peces procedents d’altres col·leccions. Al seu torn La pintura: el repte permanent, comissariada per Nimfa Bisbe, cap de les col·leccions d’art de La Caixa, pretén mostrar com la pintura ha sobreviscut a moments en què es donava per morta. Amb una planificació avançada es va anunciar que entre el 2020 i el 2024 als CaixaForum de Barcelona, Madrid, Palma, Saragossa, Sevilla i València, fruit de l’acord amb el British Museum, es presentaran: American Dream, gravats d’art modern nord-americà; La imatge humana. Obres mestres de la figuració; Oceania. L’art a les illes; Mòmies d’egipte. Vida i mort en l’antiguitat, i Deesses. El poder de la dona en la religió i el mite.