«Està incapacitat o ho fa veure?»

Abillat amb gorra de llana, motxilla, mitenes i frontal, i armat amb arnesos, cordes i un petit pic de l'estil piolet, Mark McGowan va començar ahir al matí la seva escalada horitzontal per aconseguir el cim de Love Reus, la seva peculiar proposta per a la reinauguració del Centre d'Art Cal Massó, acte que s'escau amb pompa i circumstància avui al vespre. McGowan, artista, activista, performer i especialista a posar amb traça el dit a les nafres de la societat actual i occidental, escalarà (amb les corresponents pauses per a l'avituallament i el descans) fins que sigui l'hora de la presentació en societat d'un Cal Massó ampliat i millorat. Un periple que ahir ja va provocar els primers i lògics desconcerts del públic que seia als bancs de la plaça de Prim o que feia atrafegat gestions als carrers de Llovera i de Prat de la Riba, del tot ignorant, és clar, de qui és McGowan (molt conegut a la Gran Bretanya i que ha triat Reus per debutar a Catalunya i l'Estat espanyol) i, fins i tot, de què és Cal Massó. Un públic, el reusenc, que, tot i que està una mica avesat als personatges excèntrics pel fet de tenir al terme municipal el manicomi més important del país, contemplava amb estupefacció (i alguns amb somriures i uns quants amb atacs de riure) les fatigoses evolucions de l'artista. Una dona gran va resumir amb una exclamació el desconcert general per la insòlita proposta: «Que està incapacitat o ho fa veure»?, va etzibar a Aureli Ruiz, comissari de La vida en comú, l'exposició inaugural de Cal Massó i en què s'inscriu la performance de McGowan, a qui Ruiz va conèixer (i va convèncer perquè vingués a Reus, i de franc!, a més a més, que no està l'Ajuntament de la capital del Baix Camp gaire animat per invertir en cultura, el sector estratègic que més renom li dóna) durant una trobada artística a Venècia. «Doncs quina rucada!», va concloure la contundent dona en saber que no, que aquell estrany escalador no era cap incapacitat, ves quina llàstima.

Love Reus no té la càrrega crítica de profunditat d'altres muntatges de McGowan, i que es poden conèixer al seu web o a l'exhaustiu Youtube. En aquest cas, el londinenc ha apel·lat als sentiments perquè cada 11 de març «la gent s'uneixi per manifestar el seu amor i la seva estima per Reus». És clar que apel·lar als sentiments en els temps que corren ja deu ser prou subversiu. I pretendre que la gent de Reus s'uneixi un dia a l'any per manifestar el seu amor per la ciutat o pel que sigui ja és fer directament una crida a la revolució.