Nova versió de «Pedra de tartera» al TNC
L'aclamada obra de Maria Barbal, que ha venut 100.000 exemplars a Alemanya, celebra 25 anys de la seva publicació
L'actriu Àurea Màrquez interpretarà Conxa, la protagonista, que al llarg de l'espectacle apareixerà en tres èpoques diferents de la seva vida. El muntatge, com l'obra de Barbal, serà molt essencial, amb una cuina com a decorat principal. La peça s'ha programat a la sala petita del Teatre Nacional de Catalunya del 27 de gener al 6 de març de 2011. No serà, però, l'única representació teatral de Pedra de tartera, que també serà a la ciutat alemanya de Meiningen el 23 d'abril de l'any que ve, en la versió ja coneguda de Joaquim Vidal-Folch, que ha estat traduïda per Heike Nottebaum. La versió teatral en alemany no és cap casualitat, sinó fruit de la gran acceptació que Maria Barbal ha tingut en aquest país els darrers anys. Des de març de 2007, abans de la fira de Frankfurt, ha protagonitzat una trentena de lectures literàries, en què ha pogut sentir l'escalf dels lectors alemanys, que han conegut l'autora de Tremp gràcies a Pedra de tartera (Wie ein stein im geröll). També s'han traduït País íntim i Emma. La xifra de 100.000 exemplars venuts en aquest país és un èxit absolut. De fet, l'obra ja s'ha traduït al castellà, portuguès, romanès, francès, holandès, eslovè..., i ara estan a punt d'aparèixer les versions anglesa i italiana. «He tingut l'oportunitat de parlar de Catalunya i de la llengua catalana; la gent es pensa que a l'Estat només es parla espanyol. Això ha estat interessantíssim», comenta Barbal. Tot i així, l'escriptora continua denunciant que per als autors catalans encara és molt difícil ser traduïts. «Som especialment invisibles, i ho tenim més difícil per accedir a altres cultures», assenyala l'autora, que es qüestiona si la via per saltar altres llengües ha de ser sempre passar primer pel castellà.
Carme Arenas, que prepara un retrat de Maria Barbal en la col·lecció que publica l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), destaca el caràcter «universal» de les seves obres, la seva honestedat i el fet que llegir Barbal permet resseguir la història catalana recent. La celebració del 25è aniversari de Pedra de tartera inclou també reedicions en castellà a El Aleph, amb l'objectiu de difondre l'obra als instituts de secundària espanyols. També han publicat en castellà Emma. Per la seva banda, Columna ja va reeditar la novel·la l'any passat i va camí de recuperar tota l'obra completa de Barbal.
Retorn al conte
L'influx del temps en l'esdevenir quotidià és el tret en comú que afecta els personatges que protagonitzen el nou llibre de Maria Barbal. La pressa del temps (Columna) arriba dotze anys després de la publicació de Bari (1998), el seu darrer llibre de relats curts, i continua la línia d'obres anteriors en aquest gènere com La mort de Teresa (1986) i Ulleres de sol (1994). L'autora ha decidit rescatar i desenvolupar petites històries emmagatzemades durant anys. El resultat són 27 contes que reflecteixen, en certa manera, el país: «Tot i que l'ambientació és catalana, els relats tenen marca de present, però no d'una societat determinada, podrien ser d'un altre lloc», raona. No hi ha hagut premeditació temàtica, assegura Barbal, que es limita a assenyalar el «factor humà quotidià» com a base dels relats, que aborden aspectes com la solitud, la infidelitat, el desig, el fracàs, etc. Són personatges que sovint miren el seu passat, «molts dels quals han reeixit a canviar una situació negativa». L'escriptora nega que siguin contes pessimistes; en tot cas, és la seva mirada del món. A La pressa del temps, s'hi observen els trets bàsics de la literatura de Maria Barbal, marcada per la síntesi i la recerca d'allò essencial, a banda d'un homenatge a alguns autors que l'han influenciada, com O. Henry o Jim Harrison.