El xerraire no gosa

Edicions 1984 publica Un altre temps, els poemes escollits de W.H. Auden, un dels referents de la poesia anglosaxona del segle XX, en versió de Marcel Riera i amb un esclaridor pròleg del poeta Àlex Susanna. Des del 1930, en què va publicar el seu primer llibre, Auden ha estat referent no només per als poetes –recordem que va ajudar molta gent necessitada, va lluitar a la Guerra Civil espanyola i, tot i ser comunista, va aconseguir treure Brodsky de la Unió Soviètica– sinó també per a guionistes de cine, anuncis publicitaris i lletres de moltes cançons pop.

Auden va ser un referent de la poesia social i política, però també un líric, que va destacar en la poesia espiritual i religiosa. Sobre els buits d’Auden en català inicia Susanna el prefaci de l’edició, fent una lloança, així mateix, de la feina tenaç de Marcel Riera: “Després de les escadusseres aparicions de W.H. Auden (York, 1907 - Viena, 1973) a les diverses antologies de poesia en llengua anglesa fetes per Marià Manent, Agustí Bartra o Marià Villangómez Llobet, i de les breus antologies que Salvador Oliva (Poemes de W. H. Auden: Quaderns Crema, 1978, i Vint-i-set poemes: Quaderns Crema, 1995), Eduard Feliu (Horae Canonicae: Edicions del Mall, 1985) i Narcís Comadira (Digue’m la veritat sobre l’amor: Edicions 62, 1997) van dedicar-li, no ha estat fins enguany que ens n’ha arribat la primera gran antologia, feta per Marcel Riera, que en qüestió de poc temps ja s’ha convertit en un dels principals traductors de poesia anglesa i nord-americana moderna al català, si no en el principal. Recordem les seves recents traduccions de Philip Larkin, Edna St. Vincent Millay, Emily Dickinson i Edward Thomas, per no esmentar les d’un grapat de poemes de John Betjeman, James Fenton, Richard Wilbur, Patrick Kavanagh o Leonard Cohen...”

En una edició elegant, de cinc-centes pàgines, s’abasta l’intens recorregut ideològic del britànic. És com una gruta plena de racons al llarg de dècades de producció. Té flaixos que ens acosten a la poètica (“Sense rima, sense ritme, el xerraire gosa: / ningú escolta els seus comentaris com si fossin prosa”).

Som davant una aventura poètica singular a través d’un cronista del segle i infinitat de registres. Inimitable.