Excel·lent comunicadora

La proposta de Paula Grande va molt més enllà de la música entesa com a entreteniment: les seves lletres, els seus comentaris, les gravacions que utilitza com a interludis, tot plegat s’emmarca en una visió profundament feminista i humanista –i per tant, crítica– del món, que fins i tot s’aprecia en els petits detalls: per exemple, quan va anunciar que, a la sortida del seu concert de dissabte passat a la sala de cambra de l’Auditori de Girona, es podria adquirir el seu últim disc, SóC, a tres preus diferents, en funció del compromís amb el projecte i de la capacitat adquisitiva del comprador. També, vestida de blanc i descalça, Paula va explicar que vestiria així durant tots els concerts de la gira que comença ara, amb la roba reciclada i sostenible que crea la seva amiga Sílvia Jou amb el segell Seamstress Vintage .

Per tant, queda clar que el missatge, el contingut, és fonamental per a Paula Grande , però això no vol dir que descuidi el continent, la música amb què transmet les seves idees: després del seu superb debut, Viatge interestel·lar (2016), ara ha avançat uns quants passos amb SóC ( U98 Music , 2018), un treball en què ha aconseguit l’equilibri entre tot el que va aprendre a la prestigiosa Shure Montreux Jazz Voice Competition i el que ja havia assimilat pel seu compte a l’escola de la vida del hip-hop. El resultat és un excitant compendi sonor en què el jazz més àcid conviu amb denses atmosferes instrumentals i una veu que pot evocar els cants de les sirenes o recitar amb ràbia contra les injustícies. Per ser justos, cal subratllar la gran contribució d’uns instrumentistes joves, tots ells al voltant de la trentena, que demostren l’alt nivell musical que s’ha assolit en els últims anys a casa nostra: el baixista banyolí Vic Moliner, la teclista Meritxell Neddermann, el bateria Arnau Figueres, el percussionista Juan Rodríguez Berbín i el guitarrista Josep Munar. Gran banda.

Paula va obrir el concert tota sola, amb la seva loop station: un aparell que, després de desenes de concerts sense cap més acompanyament, domina amb precisió i excel·lents resultats, creant amb la veu els seus propis cors i percussions. “Ha estat un gran aprenentatge, però en la gira d’aquest disc no em tornareu a veure sola”, va anunciar Grande. En una hora i mitja van sonar 14 temes, des de Moving on, la potent obertura de SóC, fins a Plena de tu, una de les perles de Viatge interestel·lar. Entre totes dues, van sonar tots els temes de SóC: Luna lunera, Ja t’ho dono jo, Quiero i, després de la Cançó gallega de les illes Medes –adaptació d’un poema d’Enric Casasses, extreta de Viatge...– també No hay, Me interesa, Uno por, Kémundo i, ja en els bisos, Sóc, desgranades entre recitats improvisats amb freestyle per una excel·lent cantant i comunicadora.