«Electra» pels quatre costats
El TNC coprodueix la primera tragèdia grega amb la companyia Q-Ars
Mai fins ara la Sala Petita del TNC no havia presentat un espectacle a quatre bandes. El públic envolta aquesta tragèdia i, pràcticament, toca cada gest de l'acció. L'actriu Clara Segura admet que la proximitat aporta una dificultat més a la interpretació, però que gràcies a aquesta posició els actors prenen volum: en tot moment els espectadors trobaran un rostre afligit, un personatge que els mira i els demostra que moltes de les preguntes d'avui ja tenen dos mil anys de raonaments oberts.
A Antígona, Broggi va optar per vestir el cor amb unes túniques amb referències orientals. Ho va fer per trencar la llunyania temporal, per deslocalitzar-lo dels temps de Sòfocles. També ara, amb Electra, el vestuari (de Montse Amenós) es distancia dels tòpics grecs. Fins i tot s'inclou una escultura, que representa la divinitat però que, en comptes de respondre a l'estètica proporcionada grega, remet a l'art ancestral africà.
A Electra, comenta el director artístic del TNC, Sergi Belbel, Sòfocles posa les bases de tot el teatre mundial. El dilema d'Electra de matar la mare com a venjança del pare planteja l'enfrontament entre el que moralment està bé i que beneeixen els déus i la decisió dels mortals. De fet, aquesta discussió amb el cor femení, que l'entendran per una banda i per l'altra la temeran, es pot llegir com el gènesi de la democràcia. Per Broggi, el format de l'escenari també remet a l'àgora. Però confessa que només és un recurs per sorprendre l'espectador i aconseguir que s'encari a la tragèdia de 90 minuts receptius. Sobre el terra llis (el mateix que l'escenògraf de Peter Brook, Jean-Guy Lecat, va fer per a El cercle de guix, dirigit per Broggi) les actrius caminen descalces. A aquesta inusual tragèdia clàssica, s'hi inclouen Orestes (Borja Espinosa), el germà d'Electra, i el seu company sord, Pílades (Marc Serra), qui toca la guitarra com a contrapunt al dolor intens. Mar Ulldemolins, una habitual a les produccions de Q-Ars, és Crisòtemis, la germana d'Electra. Les altres dues components de Q-Ars són Mercè Anglès, qui interpreta la mare, Clitemnestra, i Anna Güell (preceptor) a més de ser un cor dialogant amb Electra.
Clara Segura: «Antígona era més noble»
L'actriu Clara Segura va sorprendre tothom en el seu paper d'Antígona, al 2006. Se la coneixia pel seu paper còmic en sèries de televisió i comèdies teatrals. Aquella experiència amb el director Oriol Broggi va ser la de la consagració d'una actriu qui ja havia demostrat la seva versatilitat a Ets aquí?, de Javier Daulte. Però una cosa era una comèdia amb un final dramàtic i l'altra una tragèdia sense concessions. Ja ningú no dubta de la capacitat de Segura per interpretar un altre paper tràgic protagonista: Electra. Segura explicava fa uns dies que li havia costat més entrar al nou personatge perquè «Antígona era més noble», era més fàcil d'identificar-se amb el que ella feia. Segura celebra que Sòfocles, fa més de 2.000 anys, ja construís un personatge com electra, amb clarobscurs, contradiccions terribles. L'actriu, que acaba de ser mare (el seu embaràs avançat va impedir que actués en La casa de Bernarda Alba, dirigida per Lluís Pasqual, la temporada passada també a la Sala Petita), argumenta que ara pot entendre millor la força irracional de Clitemnestra de matar el marit per haver assassinat una de les seves filles. Electra ordirà un pla per matar la mare, però per què ha matat el seu pare?