Verbatim: la realitat va al teatr

Ja fa temps que Ferran Joanmiquel (Girona, 1975) fa un teatre amb una forta càrrega social, però també reconeix obertament que, quan fa uns tres anys el responsable de la sala La Planeta , Pere Puig, li va suggerir que coordinés un cicle de teatre Verbatim, no sabia molt bé de què li estava parlant. “En el món anglosaxó hi ha una tradició molt llarga d’aquest tipus de teatre documental, ja des dels anys seixanta, que aquí havia arribat amb comptagotes. El National Theatre de Londres fins i tot té un departament de teatre Verbatim”, explica Joanmiquel, que va escriure i dirigir la primera obra del cicle de La Planeta, El color de la llum, estrenada la tardor passada a Temporada Alta , que en aquesta edició la recupera –demà divendres al Teatre Municipal de Palafrugell i del 12 al 14 d’octubre a La Planeta– juntament amb No m’oblideu mai, de Llàtzer Garcia, que aquest cap de setmana també torna a La Planeta, i una estrena: Mili KK, dirigida per Marc Angelet, que debutarà a la sala del passeig Canalejas el 28 de novembre, amb un total de cinc funcions fins al 2 de desembre.

Refresquem la memòria: el Verbatim és un tipus de teatre en què la dramatúrgia es construeix a partir d’entrevistes a protagonistes de temes socials més o menys d’actualitat. En el cas d’El color de la llum, el tema era el fotoperiodisme; No m’oblideu mai tracta un tema tan complex com el suïcidi entre adolescents i joves, i Mili KK deixa bastant clar, ja des del títol, que se centra en tot el moviment d’objecció i insubmissió contra el servei militar obligatori. Com a coordinador del cicle, Joanmiquel dona als autors i directors llibertat total per triar els temes.

“El teatre Verbatim té aquest punt periodístic, d’objectivitat i de respecte al punt de vista de la persona que t’ha donat el seu testimoni, sense manipulacions posteriors”, explica Joanmiquel. “És normal que tu tinguis un punt de vista determinat sobre el tema que has triat, però cal estar obert a les coses que la gent t’explica. Per exemple, en el cas del fotoperiodisme jo partia d’un punt de vista ètic sobre el tractament informatiu de les imatges, però durant les entrevistes els fotògrafs m’explicaven experiències humanes molt diverses, que tenien molt de suc i que em van fer canviar el meu plantejament inicial”.

A Mili KK, Angelet i Jumon Erra han escrit l’obra a partir de converses amb insubmisos, militars, periodistes, jutges i polítics, la veu dels quals ressona en escena a través dels actors Francesc Cuéllar, Rafa Delacroix i Alberto Lozano. “Potser el tema de la mili ja queda una mica lluny, en realitat l’obra tracta un tema tan vigent com ara la desobediència civil”, remarca Joanmiquel.

Totes les funcions del cicle es complementen amb col·loquis posteriors en què participen protagonistes i testimonis directes sobre els temes tractats, com ara el fotoperiodista Samuel Aranda, en el cas de la representació d’El color de la llum a Palafrugell. El cicle Verbatim vol continuar estrenant dues obres cada any.